tag:blogger.com,1999:blog-7390809853555713521.post273114421916598710..comments2023-04-17T05:09:34.812-07:00Comments on Olora la pluja: Acariciar les roques. O escalar, tant faLaiahttp://www.blogger.com/profile/18130061047829436512noreply@blogger.comBlogger2125tag:blogger.com,1999:blog-7390809853555713521.post-64853422433168100702011-09-05T09:43:14.421-07:002011-09-05T09:43:14.421-07:00Senyor anònim, escalar és una passada. I sí, ja sa...Senyor anònim, escalar és una passada. I sí, ja saps que sempre que escric intente fer-ho apassionadament, però si algun dia t'animes comprovaràs que les sensacions tan o més grates de com les descric ;)Laiahttp://www.ooloralapluja.blogspot.comnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7390809853555713521.post-38806706795691335572011-09-01T16:20:22.201-07:002011-09-01T16:20:22.201-07:00Serà que t'entens amb la natura, i que saps on...Serà que t'entens amb la natura, i que saps on acaronar per transmetre confiança a la roca i que t'otorgue els seus buits on posar els dits. Servidor veu una roca on vos digueu que s'escala i no veu res més que una roca. La remira, i no veu res. Necessite dels teus ulls, millor dit, dels teus escrits, per posar-me a la pell i entendre-ho, eixe joc amb la pedra.<br />I és que sembla més apassionant quan ho escrius, la veritat. Serà que transmets el que és, o que ho descrius massa apassionadament? Siga com siga, ara em puc fer una idea del que és.Anonymousnoreply@blogger.com