tag:blogger.com,1999:blog-73908098535557135212024-03-12T18:22:32.613-07:00Olora la plujaAcí és on aboque les meues cabòriesLaiahttp://www.blogger.com/profile/18130061047829436512noreply@blogger.comBlogger121125tag:blogger.com,1999:blog-7390809853555713521.post-73795089113482570972021-01-22T04:23:00.007-08:002021-01-22T07:14:11.074-08:00La vida és ara<p style="font-family: Helvetica; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="-webkit-font-kerning: none;"><span style="font-size: medium;">Que hauria d’estar redactant una programació didàctica, vos avise. Però és que he llegit Àgueda Vitòria, i saltant d’article en article i de pàgina en pàgina he acabat ací i he dit joder sí que escrivia fa uns anys, 2013, 26 articles, i què escrivia, i he rellegit que Cabiló Ràdio complia un any, i que vaig intentar indexar sense èxit les prestatgeries de casa, missatges indirecta en els comentaris, de nits que no vols que s’acaben, de tornar d’amagades a casa de matinada, d’eixes cosquerelles en la panxa que et provoca algú assegut en una altra taula del bar i el mal de panxa del dia següent, de com ordenar-te la vida quan no se’t presenta cap senda per on caminar, de la incertesa i la seua idealització, i he enyorat eixa vida d’abans, i quan la blogosfera tenia vida, joder, 2013 va tindre un final fotut. </span></span></p><p style="font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 16px; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="-webkit-font-kerning: none; font-kerning: none;"></span><br /></span></p><p style="font-family: Helvetica; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="-webkit-font-kerning: none; font-kerning: none;"><span style="font-size: medium;">Però ara, revisant-ho tot des de la torre d'ivori on m’he aposentat, des d’este trosset de vida que em toca viure ara mateix, ho idealitze. Carrera acabada, te’n tornes a casa. No tindre una feina estable -no hem canviat tant-, viure a casa del pare, al poble, hivern al raconet del foc, temps per a ordenar llibres, fer de profe d’oboè, treballar amb la música, bambant de poble en poble, d’escola en escola de la contornà, amb amors inestables, sentiment de llibertat, mals de panxa, i temps per a escriure. Sovint no me’n recorde que també em sentia sola, que l’hivern és dur i fred i solitari a les muntanyes interior de la Marina, que les meues amigues no hi eren i quan venien només tenien temps per a un café i a mi m’entrava la pena, necessitava xarrar i no trobava interlocutores, que a la panxa va començar a moure’s alguna cosa quan jo no volia. Però, pense ara, m’alçava un dia i podia decidir què volia fer, on volia anar, què volia llegir, disposava del meu temps. Encara que, en el fons, no en feia l’ús que jo ara idealitze. I vaig acabar tornant a València amb un feix de currículums baix del braç. M’ofegava.</span></span></p><p style="font-family: Helvetica; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 16px; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="-webkit-font-kerning: none; font-kerning: none;"></span><br /></span></p><p style="font-family: Helvetica; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="-webkit-font-kerning: none;">Malgrat això, revisite aquells moments amb una melangia que em fan pensar ara estic lligada o, millor dit, condicionada. I què em lliga? És la meua filla qui disposa ara del meu temps? Són les feines precàries i les noves necessitats generades que em fan preocupar-me per l’economia? És la vida prototípica en una família nuclear? Què faria, de tant diferent, si no tinguera una filla, una família, unes feines precàries, un piset a la plaça de Benimaclet? Ara, això sí -i que important!- sí que tinc les amigues, per a molt més que un café, i puc fer moltes xarraetes. I un amor estable que no té res a vore amb l'amor-presó que jo imaginava que era la parella. Per no parlar de la pandèmia, ni de les opos. Què més vols. </span><span style="-webkit-font-kerning: none; color: #0000ee; text-decoration: underline;"><i>La vida també és el que passa ací dins</i></span><span style="-webkit-font-kerning: none;">, ens recorda Àgueda. I el que passa ara, pense jo. Perquè sovint vivim aferrades al que passava abans, o al que pensem que passaria ara si no tal, si no qual. Al remat, segurament, el que em fa ràbia és veure en l’arxiu d’aquesta pàgina web que cada any el numeret és inferior a l’altre, que passar de 26 articles a 1 és depriment quan el que jo volia era escriure un llibre. I que he de viure més el que vull ara que no el que volia o el que voldria. A la merda la programació. </span></span></p><p style="font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="-webkit-font-kerning: none;"><span style="font-family: helvetica; font-size: medium;"><br /></span></span></p><div class="enc-lletra__lletra user-text seleccionable" style="background-color: white; background-repeat: no-repeat no-repeat; box-sizing: inherit;"><div style="caret-color: rgb(33, 33, 33); color: #212121; text-align: center;"><span style="font-family: helvetica; font-size: medium;">Però no hi ha pressa</span></div><span style="font-family: helvetica;"><div style="caret-color: rgb(33, 33, 33); color: #212121; text-align: center;"><span style="font-size: medium;">No hi ha pressa</span></div><div style="caret-color: rgb(33, 33, 33); color: #212121; text-align: center;"><span style="font-size: medium;">Que no hi ha res al final</span></div><div style="text-align: center;"><span style="caret-color: rgb(33, 33, 33); color: #212121; font-size: medium;"><br /></span></div><span style="font-size: medium;"><span style="caret-color: rgb(33, 33, 33); color: #212121;"><div style="text-align: center;">La vida és ara</div></span><span style="caret-color: rgb(33, 33, 33); color: #212121;"><div style="text-align: center;">La vida és ara</div></span></span><span style="caret-color: rgb(33, 33, 33); color: #212121;"><div style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;">No hi ha res més al final</span></div><div style="font-size: large; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; font-size: large; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/P8Ae6fZigRA" width="320" youtube-src-id="P8Ae6fZigRA"></iframe></div><br /><div style="font-size: large; text-align: center;"><br /></div></span></span></div><div class="interior__meta" style="background-color: white; background-repeat: no-repeat no-repeat; box-sizing: inherit; caret-color: rgb(33, 33, 33); color: #212121; font-family: Graphik-Regular, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 14px; margin: 20px 0px; padding-top: 8px;"><ul class="sharer" style="background-repeat: no-repeat no-repeat; box-sizing: inherit; float: left; list-style-type: none; margin: 0px; padding-left: 0px;"><li class="lectures" style="background-repeat: no-repeat no-repeat; box-sizing: inherit; display: inline-block; margin-right: 5px;"><a class="printfriendly" href="https://www.printfriendly.com/" style="background-color: var(--color-secundari); background-repeat: no-repeat no-repeat; box-sizing: inherit; color: white; cursor: pointer; display: inline-block; height: 32px; text-align: center; text-decoration-skip: objects; text-decoration: none; touch-action: manipulation; transition-duration: 0.3s, 0.3s, 0.3s, 0.3s; transition-property: color, background-color, border-color, opacity; transition: color 0.3s, background-color 0.3s, border-color 0.3s, opacity 0.3s; vertical-align: top; width: 32px;" title="Imprimir"><i class="ico ico-print" style="background-image: url("https://www.viasona.cat/img/icons/ico-print.svg"); background-position: 6px 7px; background-repeat: no-repeat no-repeat; background-size: 20px; box-sizing: inherit; display: inline-block; height: 34px; margin-left: auto; margin-right: auto; vertical-align: middle; width: 34px;"></i></a></li></ul></div><p style="font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="-webkit-font-kerning: none;"><br class="Apple-interchange-newline" style="text-align: start;" /></span></p>Laiahttp://www.blogger.com/profile/18130061047829436512noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7390809853555713521.post-78499268731192523522020-12-10T03:47:00.004-08:002021-01-22T04:26:00.340-08:00Comença un nou cicle<p style="font-family: Helvetica; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="-webkit-font-kerning: none;"><span style="font-size: medium;">Havia pensat moltes vegades en el dia en què em tornaria la regla. Ja fa mesos que intente estar atenta als senyals que m’envia el cos: un granet per ací, tornen els pèls, la meua vagina emana fluids de nou… Hui, que m’havia vestit amb uns pantalons blancs herència de ma mare -conservats molt bé per ella durant anys-, quan anava en el tramvia direcció a l’escoleta de Joana, he notat que eixos fluids que caien cap a les bragues eren més consistents. Serà la regla, una pregunta fugaç pel meu cervell que ja m’havia fet altres vegades darrerament, justament hui que duc els pantalons blancs, vaja, i no n’he tornat a pensar. Torne a casa, em pose a fer faena: la campanya de Sembra, l’entrevista en vídeo de la setmana que ve, la inscripció a les <i>opos</i> (merda, encara no l’he feta!), un vídeo de la xiqueta al grup de Whatsapp de la família, vaig a per l’estufa, tinc fred. </span></span></p><p style="font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 16px; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-kerning: none;"></span><br /></span></p><p style="font-family: Helvetica; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-kerning: none;"><span style="font-size: medium;">M’alce de la cadira i una sensació apegalosa entre les bragues i el pèl púbic em recorda que no puc fer oïdes sordes a la realitat. M’abaixe els pantalons i les bragues i, bingo! Ací està. Roja, d’un roig suau esta vegada, amb algunes taques més fosques. Toca, com a mínim les bragues són de les de cotó del <i>mercadillo. </i>Me la mire, cara a <i>cara</i>. I ara què?</span></span></p><p style="font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 16px; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-kerning: none;"></span><br /></span></p><p style="font-family: Helvetica; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-kerning: none;">D’un temps ençà el discurs sobre la vida cíclica i el respecte al ritme dels cossos menstruants està molt més present. Jo mateixa en vaig fer un </span><span style="color: #0000ee; font-kerning: none; text-decoration: underline;">reportatge</span><span style="font-kerning: none;"> fa només unes setmanes, que, ara pense, seria allò el reinici de la meua reconciliació amb la menstruació que m’esperava al girar el cantó? Malgrat tot, poca informació he trobat sobre el retorn de la regla després del part. Té este procés un nom propi? Quines implicacions té en el meu cos? </span></span></p><p style="font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 16px; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-kerning: none;"></span><br /></span></p><p style="font-family: Helvetica; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-kerning: none;"><span style="font-size: medium;">Fa justament vint-i-quatre mesos que vaig tindre la meua última menstruació. Dos anys de transformacions vitals, físiques, emocionals, composats per un període de gestació de nou mesos, l’explosió de vida que suposa el part, i catorze mesos de criança intensiva. Certament, és ara que comence a sentir-me un poc més Laia i menys mare; enteneu-me: tinc la sensació d’estar eixint de la letargia de maternar, una fase de tancament en una mateixa, d’aprenentatge diari, de dedicació a temps complet que et fa sentir molt realitzada i feliç, però també, i s’ha de dir, anul·la una part de tu. Criar és dur, senyores, deixeu-nos manifestar-ho.</span></span></p><p style="font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 16px; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-kerning: none;"></span><br /></span></p><p style="font-family: Helvetica; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-kerning: none;"><span style="font-size: medium;">M’he vist la sang a les bragues i el primer que he fet ha sigut enviar-li un missatge a ma mare. M’ha tornat la regla, mama. Diu que vaja amb compte, que ara puc quedar-me embarassada de nou. Haha. Hola, algú pensava parlar-nos de la sexualitat després del part i els primers anys de criança? Menuda risa. Després he avisat a Jaume, clar. I a les amigues clau. M’he tancat en el lavabo, he engegat l’estufeta i, veges tu, abans de canviar-me les bragues, m’he posat a depilar-me les celles i el bigot. Cal deixar clar que és un hàbit que pràcticament havia abandonat des de l’embaràs. Al principi no m’eixien pèls, i quan van tornar no em molestava vore’ls al seu lloc. Perquè sí, eixe és el seu lloc. M’he posat nerviosa: i ara quèeeee? He obert els calaixos, on vaig guardar la copa, les compreses, tampons ja ni de conya, no? No, copa i compreses de tela, va, que em vaig prometre que a partir d’ara anava a fer-ho bé. Allí està, dins una caixeta boniqueta feta a mà que em va regalar Anna ja fa anys. “Perquè després de la tempesta sempre ve la calma. Per les utopies, seguirem lluitant!”. Que bonic, joder! I quanta raó, ací seguim. Però de moment m’acomode la compresa de tela que em vaig comprar per al període postpart, no sé si m’atrevisc encara amb la copa. He tingut contractures vaginals després de parir i encara no estic ben recuperada. Sí, d’això tampoc se’n parla, però fa mal. I la fisio te la pagues tu, per cert. </span></span></p><p style="font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 16px; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-kerning: none;"></span><br /></span></p><p style="font-family: Helvetica; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-kerning: none;"><span style="font-size: medium;">M’adrece a la prestatgeria a buscar els tresors menstruals literaris: <i>Viaje al ciclo menstrual</i>. Per allà per aquell temps que Anna em regalava la copa, vaig comprar este llibre. Vull rellegir-lo, refer-lo, vull conéixer-me millor i poder viure bé la meua menstruació. Poder respectar el cicle del meu cos. <i>La regla mola si sabes cómo funciona</i>, el fullege mentre trobe l’altre, amagat entre totes les novel·les que he llegit els últims anys. Els dos són d’Anna Salvia i hui van a acompanyar-me. Però a vore, aleshores quan em venia la regla era quan em posava creativa, quan m’havia de quedar sola a casa amb el gat -que no tinc-, o quan tenia més ganes de sexe? No ho sé, a la nit llegiré els llibres. En unes hores vindrà Joana i serà difícil respectar el ritme del cos, que pel que veig mentre fullege, el que necessita ara -i certament és el que em demana- és parar. </span></span></p><p style="font-family: Times; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 16px; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-kerning: none;"></span><br /></span></p><p style="font-family: Helvetica; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="-webkit-font-kerning: none;"><span style="font-size: medium;">Benvinguda de nou, menstruació. No vaig a fer-te una festa, has vingut un dia gris, fa fred, estic malalta de les angines i prenent antibiòtic. No podies haver triat millor moment, demanant-me a crits: reclusió, reclusió, reclusió!! Esta vegada sí, em propose cuidar-me, conéixer-me, dedicar-me més temps. Aparque tota la feina pendent i em pose a escriure. Este és el meu homenatge. Comença un nou cicle. </span></span></p><p style="font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="-webkit-font-kerning: none;"><span style="font-family: helvetica; font-size: medium;"><br /></span></span></p><p style="font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="-webkit-font-kerning: none;"><span style="font-family: helvetica; font-size: medium;"><br /></span></span></p><p style="font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: center;"><span style="-webkit-font-kerning: none;"><span style="font-family: helvetica; font-size: medium;">Corrandes de lluna - Marala Trio</span></span></p><p style="font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="-webkit-font-kerning: none;"><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></span></p><p style="font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="-webkit-font-kerning: none;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/GKaNlv5Qsl0" width="320" youtube-src-id="GKaNlv5Qsl0"></iframe></div><br /><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span><p></p>Laiahttp://www.blogger.com/profile/18130061047829436512noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7390809853555713521.post-41427262374064769542019-11-26T02:19:00.002-08:002020-12-10T03:49:19.403-08:00Truita de creïlles<div style="font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="-webkit-font-kerning: none;"><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" style="font-family: helvetica; font-size: medium;">Un dia li vaig dir a Jaume: hui faré una truita de creïlles. Feia un mes que no posava un peu a la cuina, els meus passejos dins de casa anaven del llit al sofà, del sofà al balancí i, en algun moment puntual, a la taula del menjador. Era principis de novembre i feia a penes 30 dies que jo havia parit en l’hospital de Manises la xicoteta Joana Aixa. 3 quilos i 30 grams, que es van convertir en 2 i 850 l’endemà del part. Passat l’embadaliment del primer dia -quasi com vaig pensar en què Joana havia de mamar!-, la meua funció principal va ser cuidar i alimentar la bebé. Especialment després de passar per la balança -maleïts percentils!- i veure que, segons la pediatra, no estava engreixant com tocava. M’ho havien dit moltes vegades, no faces cas, tots acaben creixent, però que què! Em vaig sentir responsable i vaig posar Joaneta a mamar dia i nit. Quan vam tornar a la metgessa i ens va dir per favor no desperteu més a esta xiqueta perquè mame ha guanyat mig quilo en una setmana!, va ser en eixe moment que vaig decidir que volia fer una truita de creïlles. </span></span></div>
<div style="font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 12px; text-align: justify;">
<span face=""trebuchet ms" , sans-serif" style="font-family: helvetica; font-size: medium;"><span style="-webkit-font-kerning: none; font-kerning: none;"></span><br /></span></div>
<div style="font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="-webkit-font-kerning: none; font-kerning: none;"><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" style="font-family: helvetica; font-size: medium;">Decidida a fer aquella truita de creïlles, vam preparar tota la logística que ens ho permetria. El balancí de la xiqueta, el mocador amb olor de la mare, la polsereta de colors cridaners, i un pare amb els braços oberts disposat a abraçar-la molt. Els vaig fer un petó i me’n vaig anar a la cuina. No em va donar temps ni de pelar les creïlles: mentre pensava si li posaríem ceba o no, Joana ja havia començat a plorar. Son pare va intentar totes les tècniques possibles per entretindre-la, la xiqueta amunt i avall, d’un costat i de l’altre, fent-li carasses, cantant-li cançons i balancejant-la a la cadireta, però no va haver-hi manera. Vaig assumir que els meus desitjos es veurien frustrats i li vaig canviar el paper al pare, que va tornar al seu lloc habitual entre els fogons. </span></span></div>
<div style="font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 12px; text-align: justify;">
<span face=""trebuchet ms" , sans-serif" style="font-family: helvetica; font-size: medium;"><span style="-webkit-font-kerning: none; font-kerning: none;"></span><br /></span></div>
<div style="font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="-webkit-font-kerning: none; font-kerning: none;"><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" style="font-family: helvetica; font-size: medium;">Un altre dia vaig intentar fer la truita de creïlles amb Joana penjada al coll. Portar-la dins la bandolera és una tècnica infal·lible perquè s’adorma. Però tal com son pare em va fer vore, no era bona idea fregir creïlles amb la xiqueta damunt del meu pit, que ja en té prou amb les molles que li cauen al damunt del cap quan em faig les torrades del matí. </span></span></div>
<div style="font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 12px; text-align: justify;">
<span face=""trebuchet ms" , sans-serif" style="font-family: helvetica; font-size: medium;"><span style="-webkit-font-kerning: none; font-kerning: none;"></span><br /></span></div>
<div style="font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="-webkit-font-kerning: none; font-kerning: none;"><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" style="font-family: helvetica; font-size: medium;">Ahir vàrem fer l’últim intent amb la truita. Joana ja és més gran (7 setmanes!) i aguanta més estones sense mamar. A més, s’acabava de pegar una bona fartada i estava adormida damunt de mi. Hui sí, vaig pensar. I el pare també, debellit de lliurar-se de fer el sopar un dia, però sobretot de poder tindre la xiqueta als braços. Sigil·losament vaig eixir del menjador mentre son pare se la col·locava al damunt i, quan vaig mirar a través de l’últim foradet de la porta abans de tancar-la, vaig vore allò que tant temem les mares dels nounats: els seus ulls oberts de nou -un estil a quan, en les pel·lícules de por, les nines de porcelana obrin els ulls de repent, amb música thriller de fons-. Però vaig dissimular, com si no ho haguera vist o allò no anara amb mi, i vaig anar a la cuina, on Jaume ja havia deixat les creïlles pelades, vaig tallar la ceba i ho vaig posar tot a fregir. Vaig obrir la nevera i vaig agafar l’ouera, i quina sorpresa la meua quan allà vaig vore NOMÉS DOS OUS! Sí, fer la compra també és complicat ara. Mentre tancava la porta de la nevera, pensant com podríem solucionar aquella situació, sentia el primer plor de Joana al menjador. Però jo havia de demostrar-me a mi mateixa que podia fer la truita: com podeu imaginar, va quedar ben sequeta, però anit, per fi, vam sopar truita.</span></span></div>
<div style="font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 12px; text-align: justify;">
<span face=""trebuchet ms" , sans-serif" style="font-family: helvetica; font-size: medium;"><span style="-webkit-font-kerning: none; font-kerning: none;"></span><br /></span></div>
<span style="font-family: helvetica; font-size: medium;"><br />
</span><div style="font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="-webkit-font-kerning: none;"><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" style="font-family: helvetica; font-size: medium;">Per què ningú m’havia explicat que, quan fora mare, ja no podria fer truita de creïlles?</span></span></div>
Laiahttp://www.blogger.com/profile/18130061047829436512noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-7390809853555713521.post-13195071526617027722019-09-27T01:35:00.001-07:002020-12-10T03:49:36.375-08:00Cau la vida a l'horta<div style="font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="-webkit-font-kerning: none;"><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" style="font-family: helvetica; font-size: medium;">Jaume m’ha despertat hui a les 8 del matí. “Vida, estan les màquines ara mateix al Forn de Barraca”. He obert els ulls de colp. Cada vegada es fa més difícil despertar ràpidament amb esta panxa i tot el pes de la xiqueta dins de mi. “Han desallotjat la gent i hi ha una persona detinguda”. Merda. He estirat la mà i he agafat el mòbil. Twitter. @BarracaForn, @RaquelAndres, #FornDeBarraca, el grup de Telegram de la Directa. Imatges de les màquines entrant encara de nit als terrenys que s’han convertit ja en un símbol de la resistència contra la destrucció de l’horta. Més d’una setmana de mobilització ciutadana per evitar l’enderrocament d’una de tantes alqueries que l’ampliació de la V-21 s’emportarà per davant. </span></span></div>
<div style="font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span face=""trebuchet ms" , sans-serif" style="font-family: helvetica; font-size: medium;"><span style="-webkit-font-kerning: none; font-kerning: none;"></span><br /></span></div>
<div style="font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="-webkit-font-kerning: none; font-kerning: none;"><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" style="font-family: helvetica; font-size: medium;">No tinc esma d’alçar-me del llit, encara menys ara amb les angines que he agafat. “Ho estan fent per la tele!”. Em pesen les parpelles, però vaig corrent al menjador. Es veuen dues persones damunt la teulada i una encadenada a un dels balcons. “Centenars d’efectius de la Guàrdia Civil”, diu la periodista, i poc després arriba un helicòpter. Tot molt proporcionat i molt adient precisament hui que, arreu del món, se celebra una vaga pel clima i s’ha decretat l’emergència climàtica. Les Corts Valencianes ho han fet, presidides per Ximo Puig. Però als seus germans a Madrid, el valencià Ábalos i l’equip de Pedro Sánchez, tant els fa. Es carreguen l’horta com si res no tinguera a vore una cosa amb l’altra. Què faran quan s'hagen de pagar les conseqüències? Acudir a fer-se fotos com amb les recents inundacions al sud del País Valencià?</span></span></div>
<div style="font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span face=""trebuchet ms" , sans-serif" style="font-family: helvetica; font-size: medium;"><span style="-webkit-font-kerning: none; font-kerning: none;"></span><br /></span></div>
<div style="font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="-webkit-font-kerning: none; font-kerning: none;"><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" style="font-family: helvetica; font-size: medium;">En algun moment d’esta setmana de lluita, en què he estat a casa arrapant-me per no poder participar activament en la resistència -em queden dos setmanes per eixir de comptes-, Jaume i jo hem somniat: t’imagines que la nostra filla arriba a conéixer el Forn de Barraca? Hauria sigut bonic, simbòlic, però per a desgràcia nostra i, especialment, seua, la nostra filla naixerà en una època -una altra- en què l’horta passarà a ser un element de conflicte i cada vegada un medi més escàs al nostre voltant. L’ampliació de la V-21, el PAI d’Alboraia, el de Benimaclet…tot això en un radi de 5km de casa nostra. Com serà tot eixe món quan Joana es faça gran? Haurem d'explicar-li que només uns dies abans de vindre al món va caure el Forn de Barraca i totes les implicacions que això té. Amb ella haurem de viure moltes lluites pel territori i formar part de la resistència. </span></span></div>
<div style="font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 14px; text-align: justify;">
<span style="font-family: helvetica; font-size: medium;"><br /></span></div>
<div style="font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="-webkit-font-kerning: none;"><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" style="font-family: helvetica; font-size: medium;">Una periodista diu a la tertúlia d’À Punt. “Per desgràcia, d’ací a un any ja ningú se’n recordarà d’això i passarem pels carrils ampliats de la V-21 com si res”. Minuts després les màquines comencen la seua faena. Cauen les parets, cauen les paraules i cau la vida. La nostra tasca serà fer que no s’oblide, transmetre la memòria, explicar-ho a la generació de la nostra filla perquè puguen entendre el món al qual venen a viure, perquè mai no caiga en la desmemòria tota la barbàrie passada i present que impossibilitarà la vida en un futur. Tinc ràbia, impotència, ganes de plorar, encara més quan pense en la meua filla que remena fort dins la meua panxa, com si poguera intuir que alguna cosa no va bé.</span></span></div>
<div style="font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="-webkit-font-kerning: none;"><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" style="font-family: helvetica; font-size: medium;"><br /></span></span></div>
<div style="font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="-webkit-font-kerning: none;"><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" style="font-family: helvetica; font-size: medium;">#HortaÉsVida </span></span></div>
<div style="font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="-webkit-font-kerning: none;"><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" style="font-family: helvetica; font-size: medium;">#HortaÉsFutur</span></span><br />
<span style="-webkit-font-kerning: none;"><span face=""trebuchet ms" , sans-serif"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEih9CSNYA3vDlXY2VPEpq2IKPLzsQvU7mw_wb8cHbaIU5hLtJ7Ge5cT5mlwXODmKX4R1HkB_5l9znmFeSUIujs3L0NNrpzLJ95AQ7sOJeHzCtuxQAlSkBxbdcTlbklJ6hohW72SujvYKnM/s1600/photo5796685783820776029.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="1280" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEih9CSNYA3vDlXY2VPEpq2IKPLzsQvU7mw_wb8cHbaIU5hLtJ7Ge5cT5mlwXODmKX4R1HkB_5l9znmFeSUIujs3L0NNrpzLJ95AQ7sOJeHzCtuxQAlSkBxbdcTlbklJ6hohW72SujvYKnM/s320/photo5796685783820776029.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="-webkit-font-kerning: none;"><span face=""trebuchet ms" , sans-serif"><br /></span></span></div>
Laiahttp://www.blogger.com/profile/18130061047829436512noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7390809853555713521.post-92077646987280286422018-09-23T02:11:00.001-07:002020-12-10T03:49:53.415-08:00Als núvols de Baobab<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify; text-indent: 14.2px;">
<span style="font-family: helvetica; font-size: medium;"><span face="Trebuchet MS, sans-serif"><span style="text-indent: 14.2px;">Sobrevolem la Mediterrània de nit per tornar a casa mentre cauen rajos sobre Bòsnia. Es veu perfectament des del cel, i convida a imaginar les bombes que hi caien durant la guerra. Les guerres dels Balcans; m’han impressionat les fotos d’aquella exposició a Dubrovnik, més no que tot el centre arrebossar de turistes -com nosaltres, tot siga dit-. </span></span><br />
<span face="Trebuchet MS, sans-serif"><br /></span><span face="Trebuchet MS, sans-serif"><span style="text-indent: 14.2px;">Impressionen també els rajos sobre el cel. Més endavant els veiem caure sobre algunes illes de Croàcia que no aconseguisc identificar. Una bona tempesta, o això sembla des d’ací dalt, a l’alçada dels núvols. Em pregunte si així estaria el cel sobre Roma totes aquelles vesprades de pluja d'agost sota la tela i les tendes al campament de Baobab. Refugiats, sentíem caure les gotes grosses de la pluja d’estiu i de vegades eixíem enmig del camp a deixar-la caure damunt dels nostres cossos, mentre algú cantava, molt feliç i en una llengua que no entenc, una cançó per beneir la pluja. </span></span><br />
<span face="Trebuchet MS, sans-serif"><br /></span><span face="Trebuchet MS, sans-serif"><span style="text-indent: 14.2px;">Ens apropem a la costa d’Itàlia i intente endevinar, sense èxit, on estarem. De nit, les llums dibuixen perfectament el contorn de la península itàlica. Sobrepassem una ciutat i aconseguisc imaginar que és Roma, intente sense èxit ubicar l’estació de Tiburtina, on es troba el campament i tots els amics que he deixat allí. Bé, no tots: alguns segurament ja hauran fet marxa i seguiran els seus camins en altres ciutats o països. Però no ho aconseguisc: en realitat no vaig aprendre res sobre la geografia romana en aquells dies. </span></span><span face="Trebuchet MS, sans-serif"><br /></span><span face="Trebuchet MS, sans-serif"><span style="text-indent: 14.2px;">Durant tot el viatge ens acompanya al cel </span><i style="text-indent: 14.2px;">el carro</i><span style="text-indent: 14.2px;">, just enfront de la meua finestra de l’avió -i de la de tots els que seuen al mateix costat que jo, és clar-. He de confessar que tot i la meua afició a les estreles i les constel·lacions, heretada del pare, mai no aconseguisc recordar com es troba el nord. I com més passen els anys, més m’agrada perdre’l! Són festes en algun poble d’Itàlia, des d’ací veig els focs artificials. Últim diumenge de vacances, primer de setembre, moltes coses a celebrar. </span></span><br />
<span face="Trebuchet MS, sans-serif"><br /></span><span face="Trebuchet MS, sans-serif"><span style="text-indent: 14.2px;">Quan passem la bota torna la foscor més absoluta de la Mar Mediterrània, trencada només pel puntet lluminós d’algun creuer puntual que solca la mar de tornada a casa. Al fons i cap enrere encara s’endevinen les llums dels rajos. Segur que allà és on està Roma, on el campament ja dorm en el silenci absolut de la nit, dominat ara per les rates i les passes d’algú que va o ve de vendre drogues al Trastevere. Si no ploguera, segurament encara sonaria algun mòbil, amb música africana, algun somriure de dents blanques brillaria en la foscor de la nit i dels seus cossos, la llum de l’últim canut abans d’anar-se’n a dormir. I a la zona de Nigèria, una cançó que encara ressona al meu cap, </span><i style="text-indent: 14.2px;">One more night… </i><span style="text-indent: 14.2px;">Vora tres-centes persones aguarden la nit a Baobab: aquelles que han aconseguit superar l’odissea de travessar en barca aquest mar que des de fa un temps ja no venere tant com abans, que li fa de cementeri a alguns dels seus veïns i compatriotes.</span></span><br />
<span face="Trebuchet MS, sans-serif"><br /></span><span face="Trebuchet MS, sans-serif"><span style="text-indent: 14.2px;">Protegits per dalt amb lones i pel lateral per una estelada que algú va deixar allí no fa massa, els negres de la zona de Nigèria seguiran parlant en eixa llengua que no entenc i cridant plegats </span><i style="text-indent: 14.2px;">peace, love and freedom</i><span style="text-indent: 14.2px;"> al més pur estil jamaicà. Més enllà, un dels àrabs, el tunisià, haurà preparat el sopar als seus veïns de tenda i l’olor d’espècies recorrerà l’alà esquerra del campament. I mentre ho rememore mirant encara enrere per la finestra, una veu em fa baixar dels núvols i em recorda que m’he de posar el cinturó i que prompte arribarem a Barcelona. Fi del viatge. </span></span></span><br />
</div>
Laiahttp://www.blogger.com/profile/18130061047829436512noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7390809853555713521.post-47137072727287609812018-03-12T08:57:00.002-07:002018-03-12T09:00:12.821-07:00Gabriel, o l'impacte mediàtic i social dels assassinats<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Gabriel. Fins ahir no sabia de qui es tractava. Dinant, ma mare va traure el tema. "Qui és Gabriel?", vaig preguntar. "No saps qui és Gabriel, Laia?". Com que a Sella no en conec cap, vaig suposar que havia de ser alguna persona coneguda pels mitjans de comunicació. "No tinc tele a casa", em vaig justificar. "Mira, just acaben de trobar el seu cadàver", diu el meu germà, mirant el mòbil. I m'expliquen la història. Visc desconnectada, pense. Però seguim dinant i parlant d'altres temes que, amb la ressaca feminista del 8 de març, són majoritàriament de gènere. Hi coincidim en què últimament s'estan posant sobre la taula abusos que han patit dones properes, i que què fort, i que ja era hora.</span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Hui, de repent, les xarxes socials s'omplin del seu nom, Gabriel. Alguns grups de Whatsapp, molts missatges de suport, llaços negres amb un peixet que, com que em falta informació, no acabe d'entendre. Em fixe en la televisió del bar on esmorzem: parlen del cas. I de sobte, arriba un missatge per un grup de Whatsapp amb la cara de Pablo Iglesias i Pedro Sánchez, amb un text que recrimina "expliqueu-li ara a la mare de Gabriel per què esteu en contra de la cadena perpètua". Vaja, alguna cosa comença a olorar malament.</span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Avança el dia i els missatges es multipliquen des de totes les parts, i jo continue un tant perplexa. Aleshores, encara amb la ressaca feminista present, me'n recorde de l'altra conversa que ens va ocupar ahir el dinar. I no puc evitar fer comparacions: cada any, desenes de dones moren a l'Estat espanyol assassinades a mans d'homes, el nombre de feminicidis que acumulen els informes -i tots els que no s'hi compten- és realment preocupant, però en cap cas he vist tanta mobilització ciutadana o activisme dospuntzero -digueu-li com vulgueu- per a visibilitzar els assassins, per a demostrar suport a les famílies, per a denunciar una barbàrie col·lectiva com és aquesta. En aquest cas, però, tothom comparteix fotos, i molta gent posa èmfasi en el color de pell de l'assassina: era dona, negra, dominicana, dades que ens donen a conéixer tots els mitjans passant-se per l'arc de triomf les normes ètiques del periodisme que ens recorden que no cal parlar de la procedència de les persones quan no és una dada rellevant. O és que a cas, cada vegada que assassinen una dona, ens recorden que el seu botxí era espanyol?</span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">En saltar aquest tema racial, al meu cap tampoc poden deixar d'aparéixer les imatges de les persones que cada dia moren en guerres a diferents parts del món, a totes aquelles que ja han convertit la Mediterrània en un gran cementiri, i de les quals quasi ningú en parla ja. I per als responsables d'aquests assassinats, també demanarem la cadena perpètua? </span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Gabriel. El teu nom em fa pensar inevitablement en la meua neboda Ona, la xiqueta més pròxima a mi. I quan pense en ella, en el mal que podria patir, el que més em preocupa és el patiment al qual s'hi exposarà com a dona, per les tantes experiències de dones del meu voltant que les han patides en la seua vida i a les quals ningú demostrarà el suport que està rebent la família de Gabriel. </span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Sense ànim d'ofendre, el que ha passat és una barbàrie, que s'entenga el debat, no sé si sóc marciana o<i> conspiranoica</i>, o si és normal que alguns assassinats causen tant de rebombori i d'altres cap. I també l'altre debat: a qui li interessa difondre tant aquests casos amb el transfons de la cadena perpètua? </span>Laiahttp://www.blogger.com/profile/18130061047829436512noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7390809853555713521.post-53164785053684606772018-01-11T06:00:00.000-08:002018-01-12T07:36:13.059-08:00Felicitats compartides<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Les mans encara em
fan olor a la sopa d’all que vam cuinar anit. I faves tendres amb ceba, de la
caixa de verdures. L’oli, de Sella. I tot a foc lent, amb la paciència i la
cura que requereix la cuina, amb el temps que sovint no tenim i que sempre
insistim en què <i>hem de trobar</i>. Hi ha
una línia que ens uneix a nosaltres amb les verdures i amb les receptes, una
cançó d’Ismael que comença a Lavapiés i acaba a Granada, en un futur desconegut, una entrevista de la Directa. Un llibre de cures i un altre sobre
el cicle menstrual que ocupen les tauletes; la novel·la de <i>Laia</i> i un poemari dels Països Catalans. Bosses de la Índia, collars
del Sàhara, mocadors de Palestina, una hamaca de Tailàndia, encens d'Algèria. Tot un món dins la meua habitació, on encara
hi resa el vers que més li agrada a Cañizares “Contra la sagrada opressió,
estima com vulgues”. Oh, i tant! Les fotos del Quimet, les de Guatemala, les de
la família que es tria, i un altre pòster dels importants: el de la
manifestació antifeixista d’octubre: "València contra el feixisme i per les llibertats”. I tot
gràcies a <i>vosaltres. </i></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><i><br /></i></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">27 anys i ja en van
nou des del primer que em vaig fer vella a esta ciutat. Aquell any era un pis
al carrer Alfahuir, nosaltres ho consideràvem Benimaclet perquè encara no
coneixíem el que ens quedava per viure. Tants altres al Baró de Sant Petrillo,
amb la família valenciana, amb les amigues que sempre m’han acompanyat en
aquest viatge. Els sopars d’aniversari al Terra, “Laieta, sempre en gener, que
ens pilles en exàmens!” però allà estàveu totes, les imprescindibles, i encara
hi sou. “Penses que has evolucionat aquest any?”, em preguntes. “I tant, sempre
s’evoluciona”. “Però, t’has parat a pensar-hi?”. I em fas pensar-ho: són tantes
coses...i com de feliç i afortunada em sent. Enguany ens ha deixat el Quimet i
ha arribat Ona, <i>la petitona</i>, la
primera persona que veig arribar al món i el naixement i presència de la qual em provoca
una alegria immesurable.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Mentre la bola
terrestre continua fent voltetes al sol, mire al meu voltant i somric. Perquè
quan hi mire, hi sou vosaltres: les que m’espereu amb el dinar fet a
Benimaclet, les que toqueu al timbre sense avisar, les que pregunteu <i>com estàs </i>quan realment vol dir <i>com estàs, </i>cuineu pastissos a foc lent,
poseu música per a ballar de bon matí, les que mútuament ens cuidem cada dia i les del servei d'abraçades a domicili. Què
tindria d’especial l’any si no existira amb qui compartir-lo? I els
aprenentatges si no els posàrem en comú? Si vull brindar per alguna cosa –i assumint
que la justícia en el món no l’aconseguirem amb un brindis- és per la vostra
companyia i per moltes més felicitats compartides. Gràcies! </span> </span></div>
Laiahttp://www.blogger.com/profile/18130061047829436512noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7390809853555713521.post-43407789872974141362017-10-26T10:06:00.000-07:002017-10-26T10:06:29.235-07:00Escriure el nostre propi relat<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Eixe dia en què arribes a casa, obris la bústia i, per fi, hi trobes l<b>a Directa</b>. Eixe dia, habitualment dijous, una setmana més tard de quan hauria d'arribar-hi, però ahi està, ben plegada, amb la referència i el nom corresponent. Eixe dia, que casualment tens la vesprada lliure i te la lliges d'una tirada, i dius, una vegada més "quina feina més bona que fan les companyes del nord!". Que quan arribes a les <i>Impressions</i> lliges <i>a doble espai</i> al <b>Natxo Parra</b>, que no el coneixes però ha fet diana amb el seu article <i><b>Antifeixisme comunal i en xarxa</b></i>; i que t'anima a compartir unes línies a les xarxes, amb eixa gent que ja està cansada de llegir-te comentaris <i>antifes</i>, però a la qual seguiràs donant la llanda. Eixe és el dia en què penses que potser és moment de reprendre el blog, o com a mínim, d'escriure-hi unes línies. </span><div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">També ho vaig pensar l'altre dia, quan vaig haver d'<b>observar un escenari de masclisme</b> amb els meus propis ulls, a la consergeria de la Facultat d'Administració i Direcció d'Empreses de la Universitat Politècnica de València, on els treballadors funcionaris de torn feien burla de la netejadora i m'hi volien fer còmplice a mi també. O l'altre, quan un imbècil em va cridar des de la moto, mentre jo maniobrava amb el cotxe, <i><b>¿Te lo aparco, nena?</b></i> Per suposat el 9 d'Octubre, després de patir les <b>agressions feixistes</b> per tractar de distribuir entre la gent el <b>Diari Jornada</b> i per manifestar-me en la Diada de tots els valencians i valencianes. És cert, hi ha moltes coses a dir i hauríem d'escrirue'n més, compartir-les. Farem una nota mental amb recordatori. </span></div>
<div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">O potser textos com els de Natxo Parra a la Directa ja ens ho recorden. <b>Parla del relat que ha tractat d'equiparar feixisme i antifeixisme</b>: "Aquesta equiparació, construïda per les elits, amplificada pels grans mitjans de comunicació i exemplificada en màximes com "els extrems es toquen" o "tots els radicalismes són dolents", visualitza l'intent de legitimar aquelles posicions polítiques clarament conservadores i hereves del franquisme, i de generar un discurs que tracti d'arraconar l'antifeixisme a una posició minoritària al si de les societats". Una afirmació que podem constatar a les nostres societats, on <b>determinats sectors progressistes no volen que se'ls vincule amb el moviment antifeixista</b>, perquè aquest no té una imatge positiva en gran part de la societat (ja s'han encarregat els mitjans i el poder que siga així). Difícil d'entendre si atenem a la definició de "feixisme" que dóna, per exemple, el DIEC</span><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">: </span><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">m.</span><span class="body" style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><span class="tip"> [LC] </span><span class="tip">[HIH] </span><span class="tip">[PO] </span></span><span class="body" style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Moviment polític caracteritzat per la submissió total a un líder que concentra tots els poders, per l’exaltació del nacionalisme i per l’eliminació violenta de l’oposició política i social.</span></div>
<div>
<span class="body" style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span class="body" style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">No obstant això, no ha sigut en va l'esforç per intentar donar-li a l'antifeixisme un sentit pejoratiu i per fer creure certa l'afirmació de "tots els extrems es toquen" -i a pesar que <b>l'antifeixisme no se situa en cap extrem, sinó en la base més sòlida de qualsevol democràcia que meresca aquest nom</b>-. Però, i si no els donem el gust de sentir-se amb la raó, especialment quan no la tenen? El proper dissabte 28 d'octubre tenim l'oportunitat de fer-ho als carrers de València. Serà un altre d'<i>eixos dies</i> en què tindrem moltes coses per escriure, de manera comunal i en xarxa, el nostre propi relat.</span></div>
<div>
<span class="body" style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7hdH0T4CPdC6NUcLalEDCgvh6t5bO9n3fR8nxdtve0rPvw2cP_Dzm67yPse_w3-trYTpHFaaqAyeyLjN4Ue4gbxj-4AfXq5GR3RdkZpMRmp5Okfun1VVND-4VypEUeL2w3V9hWZEQBFs/s1600/mani_contra_feixisme_28O.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1131" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7hdH0T4CPdC6NUcLalEDCgvh6t5bO9n3fR8nxdtve0rPvw2cP_Dzm67yPse_w3-trYTpHFaaqAyeyLjN4Ue4gbxj-4AfXq5GR3RdkZpMRmp5Okfun1VVND-4VypEUeL2w3V9hWZEQBFs/s320/mani_contra_feixisme_28O.png" width="226" /></a></div>
<div>
<span class="body" style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<br /></div>
Laiahttp://www.blogger.com/profile/18130061047829436512noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7390809853555713521.post-69940982770503905382017-02-04T08:37:00.002-08:002017-02-04T08:44:48.037-08:00Em plau voltar la meua vida...<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><i>M'estimo l'horta escanyolida<br />
que de la fàbrica es ressent,<br />
i em plau voltar la meva vida<br />
d'aquest paisatge indiferent.</i> </span><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">El foc encés que va cremant lentament i el gos dormint dolçament al costat, mentre sonen uns acords de guitarra desafinats. El punteig de <a href="https://www.youtube.com/watch?v=HZO97ZLEc-o" target="_blank"><i>Vestida de nit</i></a> i l'acompanyament de <a href="https://www.youtube.com/watch?v=8LZEu4Ej5dU" target="_blank"><i>Viatge a Itaca</i></a>, amb guitarra, flauta i veu femenina. El papa tocant els acords que aquell dia tu vas anotar a una llibreta, i jo cantant, "como quisiera poder vivir sin aaaaaire". Que a fora ploga a cànters i busquem la calidesa dels nostres cossos nus, tímidament i lenta, fins a fondre'ns en un sol ésser. Un orgasme a tres veus i discontinu. Les mans de més de dos persones enllaçades pel carrer. Una havanera cantada entre riures al mig del camp. Mirar la platja, tota sola, i jugar amb la sorra entre els peus blancs. Mirar cremar les brases i que les galtes es pinten de color roig. Mirar les estreles des d'algun terrat, estirades a terra; des d'algun balcó, assenyalant amb els dits. Abraçar-te, de puntetes. Abraçar-nos, acaronar-me. No perdre el contacte amb l'altre cos en tota la nit; si fa calor, tocar-nos amb la punta del dit gros. Un<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"> debat polític, un altre lingüístic.</span> Els llibres compartits i les dedicatòries. Un viatge sense diners. Un sospir profund. Una mirada furtiva des de l'altra punta de la sala, del carrer. Les passejades del dissabte de matí, les xarrades de matinada, els cigarrets compartits. </span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Un canut vora la llar de foc, amb la guitarra, la mirada, el llibre, el somriure, l'havanera, la llibreta, els orgasmes, les abraçades, les xarrades. I de fons, <i>Cançó de suburbi, </i>que hui l'Ovidi fa anys i el de la Sílvia i el Toti és un bon homenatge. </span></div>
<br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Què és, si<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">nó</span> tot això, la v<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">ida<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">?</span></span></span></span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/Y_du99rBG9M/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/Y_du99rBG9M?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
Laiahttp://www.blogger.com/profile/18130061047829436512noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7390809853555713521.post-78786596424759256822016-12-19T09:07:00.000-08:002016-12-19T09:07:06.070-08:00M'abellia mar<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3TbjEVRWvlDZdkOmesg0xwuB6orprol3p-5ZYiZkMuj09Q2FDLzfkZL_6Nbg_vjTM3QLW8EfjL4jDw3K9OzXue1BoIfceeICAZZBKgnBSrl4mm8yCIABl1F5Duz0o806qie5ileB0-G8/s1600/IMG_0637.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3TbjEVRWvlDZdkOmesg0xwuB6orprol3p-5ZYiZkMuj09Q2FDLzfkZL_6Nbg_vjTM3QLW8EfjL4jDw3K9OzXue1BoIfceeICAZZBKgnBSrl4mm8yCIABl1F5Duz0o806qie5ileB0-G8/s320/IMG_0637.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">M'abellia mar. Sentir la sorra freda sobre els peus blanquinosos, fer dibuixos amb les petjades, resseguir les d'algú que ja ha fet abans el mateix camí. Algunes que es perden dins l'aigua, cabets que traspunten, tovalloles buides. </span><br />
<br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">M'abellia mar. Caminar vora mar amb els camals arromangats i la jaqueta baix del braç. Banyar-me els peus fent-me la valenta i, en girar el cap somrient, que no hi haja ningú per constatar la meua valentia, cap complicitat al meu somriure. Entrar fins als genolls i que un esguit m'embrute la roba. </span><br />
<br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">M'abellia mar. Triar un espai on posar el cul ni massa lluny ni massa a prop de l'aigua que, al Cantàbric, puja i baixa la marea. Mirar a l'infinit, la línia indefinida que separa l'aigua del cel. L'olor a port, a peix, a sal, que em recorda als teus llavis grans quan tot just acabes d'eixir de l'aigua i em beses, els dies d'estiu que cantem "<a href="https://www.youtube.com/watch?v=7sRfXOd8SGc" target="_blank">Vuuuuull una vida dins la mar</a>"...</span><br />
<br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">M'abellia mar. La mar tranquil·la i suau, i que les ones salvatges que no em deixen avançar només apareguen als meus somnis. Treure el cap pels penya-segats i imaginar tots els que diríeu: "Laieta, per favor...!". Pintar mandales, llegir Galeano, fumar un cigarret, escriure unes línies, somriure a la gent que passa al meu davant. </span><br />
<br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">La mar. Que balla al seu ritme, que no té ni principi ni fi, que igual està ací que al Canadà, freda i calenta però sempre plena, que va i torna i sempre està tot i que sovint ens oblidem d'ella. Calmada i rebel. Tan lliure, tan seua, la mar. </span><br />
<br />
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Mar d'Euskal Herria, desembre 2016 </span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5pyLT9xRqhkljyB-jswI8igA-DasWCMu2B4u6M4-aH0IiNlI3Sn8ZWal8Pu2Fmuk1o2sOesvIhTidROtt71YMVfmjmix3KphorxeahqS-Mp_Ox6tDLSuU_a7QsS9RzSCF2FWN6jHsH8c/s1600/IMG_0330.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5pyLT9xRqhkljyB-jswI8igA-DasWCMu2B4u6M4-aH0IiNlI3Sn8ZWal8Pu2Fmuk1o2sOesvIhTidROtt71YMVfmjmix3KphorxeahqS-Mp_Ox6tDLSuU_a7QsS9RzSCF2FWN6jHsH8c/s320/IMG_0330.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6uF8Hsvy22i_Uzk9vXFGzzfiarqOUGukgRuAMsYRC2Xx3lP56X6el8W1kR0IbiKwUVXq5-nKNkRnrQ9mtwxJSpSQqZKtZekdhbdaLlRMFUzyNO3_wrn8B7xl1wRfVSsOzGtGbyd8nOqE/s1600/IMG_0389.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6uF8Hsvy22i_Uzk9vXFGzzfiarqOUGukgRuAMsYRC2Xx3lP56X6el8W1kR0IbiKwUVXq5-nKNkRnrQ9mtwxJSpSQqZKtZekdhbdaLlRMFUzyNO3_wrn8B7xl1wRfVSsOzGtGbyd8nOqE/s320/IMG_0389.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-8rDxczR6I_3FBM8t4OMJWJjjNEO0kjY4KoWH5e_FXD4KtLCP6JFAoRPQZWHTgUWUNMB7eb33o1X3XOab4pVoNaTJjQfcWxWMM5lMNfbXuurocDYp3WsgEec5Dv89G67AqVW3YJmREzk/s1600/IMG_0506.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-8rDxczR6I_3FBM8t4OMJWJjjNEO0kjY4KoWH5e_FXD4KtLCP6JFAoRPQZWHTgUWUNMB7eb33o1X3XOab4pVoNaTJjQfcWxWMM5lMNfbXuurocDYp3WsgEec5Dv89G67AqVW3YJmREzk/s320/IMG_0506.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKckTIxAZvHteV9VOKq79Cf0pIx7G0QVFyKMDJsRhZxK7ZwTOSoiPn4s0AMNWlW9x_1uZQzQrUL7Ylwjc6w3yTlHCuISEGVuWpXh17Aw0Tu_7H1BocuTunHd5jiDIoPvQy9osIfBH0LKE/s1600/IMG_0603.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKckTIxAZvHteV9VOKq79Cf0pIx7G0QVFyKMDJsRhZxK7ZwTOSoiPn4s0AMNWlW9x_1uZQzQrUL7Ylwjc6w3yTlHCuISEGVuWpXh17Aw0Tu_7H1BocuTunHd5jiDIoPvQy9osIfBH0LKE/s320/IMG_0603.JPG" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"> </span>Laiahttp://www.blogger.com/profile/18130061047829436512noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7390809853555713521.post-66011143537245942892016-11-10T09:28:00.000-08:002016-11-10T09:38:43.105-08:00Precàries<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe width="320" height="266" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/XNmFNm8B0a4/0.jpg" src="https://www.youtube.com/embed/XNmFNm8B0a4?feature=player_embedded" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></div>
<br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Asseguda en el sofà, la mirada fixa en la finestra, perduda. La manta sobre les cames, que ja fa fred i comença a fer fosca. Se sent soroll al carrer, i als bars hi ha gent fent-se birres. A la tele hi ha qualsevol programa de vesprada, tant li fa, perquè no li para cap atenció. Té coses per fer però no té forces. El torn de neteja, el màster online, les classes d'anglés i fins i tot la cervesa de rigor, hui tot se'n va a la merda. Vol descansar, però alguna cosa no la deixa tranquil·la. Té feina, una casa, amor, amics i salut. "I què més vols?". No era això al que aspiràvem?</span><br />
<br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Quan la fosca ja és més profunda, s'obri la porta i arriba l'altra. És dilluns i són les deu de la nit a una Barcelona on el capitalisme és, si cap, més voraç encara. Ve carregada amb les bosses de la compra, i enfadada amb el món. Com cada dilluns ha passat pel supermercat a les nou de la nit, quan el seu <i>jefe</i> ha entés que per molt que la feina no estiga a punt, ella ja ha fet hui massa hores. I al super, s'ha trobat amb les mateixes cares de cada setmana, per a les quals la compra és l'impàs entre la feina i el llit; i l'endemà, tornem a començar. "Quina merda de vida tenima?" aboca quan entra per la porta de casa, per acabar d'alegrar l'apatia de l'altra. </span><br />
<br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Han acabat els estudis, ho han aprovat tot en els anys que tocava, l'Erasmus, uns mesos sense saber què fer, cursos-timo de complement per a la titulitis de hui en dia i una feina precària que arriba. Però ie! No et queixes, que tens feina, i tal i com està la situació... Una amb més sort que l'altra, cadascú amb les seues condicions. I ja ho tenim tot? A fora Rajoy torna a ser president, els Estats Units es converteixen en un capítol de los Simpson. I nosaltres, les dones, seguim sent les més adectades arreu del món. "Ningú pensa fer res per canviar aquesta situació?". "Ningú" també som nosaltres; el sistema ens anul·la de tal manera que és difícil pensar en mobilitzar-se. Ja ho farà "algú" per nosaltres. </span><br />
<br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Després de deixar la compra es dirigeix al lavabo. Té les bragues tacades de sang, una vegada més: merda de regla, no havia tingut temps per canviar-se en tot el dia, ni tan sols a l'hora de dinar, quan ha tret el tupper per menjar-se'l davant l'ordinador mateix. "Et pots creure que ningú para a dinar tranquil a l'oficina?". A més, ha oblidat comprar tampons al super: per l'altaveu cridaven als clients que es donaren presa, que anaven a tancar. Tant fa, tampoc sap si hauria tingut diners per comprar-ne. Tal vegada siga millor tacar-se les bragues, ix a compte renovar el calaix a cada menstruació amb les del <i>mercadillo</i>, abans que haver de comprar tampons i compreses. </span><br />
<br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">De camí a casa ha suportat els comentaris dels quatre porcs de torn del dia; a l'altra, ja no li passa. Té un estil massa alternatiu perquè l'afalaguen pel carrer. Ara ja només li diuen <i>guarra. </i>Continua asseguda al sofà, la mirada segueix perduda. Reflexiona sobre la soledat, sobre l'individualisme al qual l'ha abocada aquest sistema. Ja no pot baixar massa cap a la terreta, el tren és car. Què serà dels pares? I dels nebots?</span><br />
<br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Tristes, sopen el que queda de la caixa de verdures de la setmana passada. Precàries, engeguen la televisió i intenten riure de qualsevol de les tonteries que es projecten, però allò cert és que tot això ja no els fa cap gràcia. "Ens posem una sèrie?". Als quinze minuts, la son ja ha pogut amb una d'elles. L'altra, no dormirà fins que no es prenga els ansiolítics. Tenen 25 anys, i una vida model. </span>Laiahttp://www.blogger.com/profile/18130061047829436512noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7390809853555713521.post-43745727326481046092016-07-28T12:53:00.000-07:002016-07-28T14:00:23.470-07:00Fent camí, decididament<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">1.</span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Les fotos de Guatemala<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">. </span>La invitació a la festa dels 15 anys<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">. </span>El Treball de Fi de Màster, la presentació oral<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">. </span>El contracte del Tirant<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">. </span>Els dibuixos d'una jove guatemalteca<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">. </span>Una lliberta per començar<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">. </span>Una agenda que acaba a desembre.<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"> <span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">El quadre d<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">e Frida. </span></span></span></span><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Alguns records</span> de Granada.</span></span><br />
<br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Al fons del calaix, romanen les coses que primer hi vam posar. I, en buidar-lo, són les últimes en aparéixer. Canviar de pis és sempre fer un viatge pel que han sigut les vivències al que deixem. Al fons dels calaixos, els primers records d'un setembre en què tot era bastant incert i aterrava a València sense saber massa bé fins a quan. Les notes dels primers hostes del pis en un tovalló. Els primers llibres en tancar i els que encara no s'han obert, però es guarden amb l'esperança de dedicar-los temps algun dia. <span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"></span></span><br />
<br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">2. </span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Pintures de Marroc<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">. </span>Un quadre de Fez<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">. </span>Herbes recollides als camins de l'hivern<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">. </span>Preservatius caducats<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">. </span>L'horari del gimnàs<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">. </span>Regals d'aniversari<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">. </span>Una foto de Javi cuinant el pastís, feta per Mónica</span><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">. </span>La ràdio-despertador<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">.</span> </span><br />
<br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Arriba el nou any i fem recompte de tot el que hem deixat enrere. Com ara, moltes coses, molts canvis i la certesa que, en complir els vint-i-cinc, tot va <i>pel bon camí</i> i <i>em faig major</i>. La feina que s'allarga i l'enyorança del meu amor africà. Viatges amunt i avall, o avall i avall. I Sant Vicent, que de repent em regira la vida. </span><br />
<br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">3. </span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Un informe mèdic<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">. </span>Les entrades al concert de Silvio Rodríguez<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">. </span>Una bici<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">. </span>Alboraia<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">. </span>Un viatge a Madrid i un altre viatge a Madrid<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">. </span>Contracte indefinit<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">. </span>Uns quants llibres de Caliu<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">. </span>Fanzines crítics<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">. </span>Els llibres d'anglés<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">. </span>Una foto de Sumaya, feta per Mónica<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">. </span>Una foto amb Anna i Jordi, feta per Antima.</span><br />
<br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">La primavera, i ja sabeu com continua la dita. Quantes coses que ens aporta i com sent que he crescut durant aquesta. Assentada, i no pel bon camí, sinó pel camí que desitge. I també sentint-me jove com feia temps no em sentia. Viure la vida que volem no és senzill: hi ha molts mecanismes que ens ho volen impedir. Però aprendre a qüestionar-los i fer-los front és meravellós. Encara ho és més trobar gent que t'ajude a fer-ho, ajudar a fer-ho a les persones del teu voltant. Compartir-ho tot i guardar-se el temps propi. Fer que <i>rutina </i>siga una paraula divertida. Estimar el barri, aprendre a conéixer-lo i viure-lo cada dia més. Benimaclet, <i>ací no em pariren però ací estic ací visc... </i>I ací seguiré.</span><br />
<br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><i>4. </i></span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">I en un sobre petit, greument, tot els records imprescindibles. </span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Després de l'agost in<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">su<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">por</span></span>table,</span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">caminarem decididament. </span>Laiahttp://www.blogger.com/profile/18130061047829436512noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7390809853555713521.post-24889174148290244512016-06-06T16:09:00.001-07:002021-01-22T07:24:13.662-08:00Quotidianitat d'un estiu primerenc<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>ES</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:DontVertAlignCellWithSp/>
<w:DontBreakConstrainedForcedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
<w:Word11KerningPairs/>
<w:CachedColBalance/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:10.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span face=""Trebuchet MS",sans-serif"><span lang="CA" style="font-family: helvetica; font-size: medium; mso-ansi-language: CA;">M’agrada quan arriba l’estiu primerenc o es fa càlida la primavera. Els
dies són molt llargs i hi ha moltes hores de sol. I a mi que m’agrada dormir
molt hi ha dies en què quasi com veig la foscor de la nit. Em desperte quan el
sol ja està bastant amunt però encara es pot percebre la frescor de la
matinada, pròpia d’esta època de l’any i que deixarà d’existir en només uns
dies. Al llit, els llençols han estat apartats als peus quasi tot el temps de
descans, però en despertar-me hi ha una cama fora i l’altra dins i igual passa
amb els braços: a l’hora del reixiu –“reixiu”, que ara me n’assabente que és
una paraula que no apareix als diccionaris de català-<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l’he estirat cap amunt de manera instintiva. És
temps de tos i alguns constipats, però no hi ha res com sentir la frescor del
matí en obrir la finestra. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La finestra
que, enguany, no té molt bones vistes, </i>però que al final una acaba fent
també seua: puc observar si ja s’ha alçat la meua veïna, escoltar el que parlen
al bar del carrer o saludar Vinyals si coincideix que va al lavabo o està al
menjador de sa casa. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: helvetica; font-size: medium;"><br /></span></div>
<span face=""Trebuchet MS",sans-serif" style="font-family: helvetica; font-size: medium;">
</span><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span face=""Trebuchet MS",sans-serif"><span lang="CA" style="font-family: helvetica; font-size: medium; mso-ansi-language: CA;">Cau el dia i el barri de Benimaclet cobra la vida. La meua companya i amiga
arriba a casa feliç d’eixa vida que es respira al nostre barri, perquè des
d’enguany és també el seu barri –beneïda decisió d’una altra nit d’estiu com
aquesta ara fa un any, la d’anar a viure juntes-. A casa, cadascú amb els seus
maldecaps, tractem de contagiar-nos les nostres alegries: Jordi i Sumaya es
veuen i comencen a ballar com si de repent el pis s’haguera transformat en una
discoteca, o de vegades en un gimnàs. Des de la taula, el sofà o la cuina, amb
el mànec de la paella a la mà, els mire i somric: no hi ha res com tindre gent
alegre al teu voltant. Mentre sopem ens contem les nostres cabòries amb la
finestra oberta de bat a bat<i style="mso-bidi-font-style: normal;">.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>La finestra que, enguany, no té molt bones vistes</i>
i que ens fa d’altaveu a tot el veïnat. La del pis d’enfront deu conéixer-se ja
totes les nostres vides i, perquè no dir-ho: ha d’estar flipant. I Sumaya, quan
se n’adona que ens escolten, saluda amb un somriure d’orella a orella:
“holaaaa!”. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: helvetica; font-size: medium;"><br /></span></div>
<span face=""Trebuchet MS",sans-serif" style="font-family: helvetica; font-size: medium;">
</span><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span face=""Trebuchet MS",sans-serif"><span lang="CA" style="font-family: helvetica; font-size: medium; mso-ansi-language: CA;">Adri estén la roba i, com és habitual –com a mínim ho és en mi- li cau un
calcetí tres pisos més avall. Un altre divertiment es planta davant les nostres
cares: pescar-lo amb el cordell improvisat que ha fet el meu company, amb una
granera com a mànec i un ganxo al final per poder atrapar la roba. És molt
entretingut, però també molt difícil en la foscor de la nit. Amb la felicitat
de les coses quotidianes, cadascú torna a la seua habitació: “bona nit”, “fins
demà”, “que descanseu”. M’assec al llit i ho mire tot: les flors, les fotos, el
quadre de Frida i el de Marroc, tots els records de Guatemala, els llibres que
he anat llegint des que vaig arribar ací a setembre. Ja arriba l’estiu i un
curs més a la motxilla –sí, per a mi els anys encara es compten en cursos-. Han
passat tantes coses des que vaig aterrar a Barcelona des de Guatemala City a
setembre de l’any passat...què em depararan els mesos que venen? Una certa gelor
em talla els pensaments. Merda, la finestra està oberta i se m’ha oblidat
engegar l’aparell que em salva de l’atac imperdonable dels mosquits cada nit. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La finestra que, enguany, no té molt bones
vistes </i>però em permet agafar aire quan crec que m’ofegue, em permet
sentir-me part del món quan crec que estic sola i em permet aïllar-me d’aquest
quan –sovint- ho necessite. </span></span></div>
Laiahttp://www.blogger.com/profile/18130061047829436512noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7390809853555713521.post-55864710428791706652016-04-13T09:16:00.002-07:002016-04-13T09:17:40.204-07:00El que sabem -ens expliquen- de la vida<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/rKzfN81qmdU/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/rKzfN81qmdU?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Allà a l'horitzó s'endevinen quatre figures que avancen lentament des del més profund de la mar. Caminen per damunt l'aigua, pausadament i mirant al front fixament, volent arribar fins l'arena. Han aparegut del no-res i van agafades de la mà, que els dóna més seguretat. Quan s'apropen es pot endevinar al seu esguard una brillantor estranya, a la qual no estem acostumats. De vegades giren el cap a un costat i a un altre: són noves, no coneixen aquest món i es disposen a descobrir-lo. Fa un dia assolellat i la mar roman calmada, és primavera i encara no fa tanta calor perquè la sorra estiga abarrotada de gent. Només uns quants cossos s'estiren sobre la manta de granets marrons i rosats. Cadascú fa la seua, i ningú no se n'adona de la presència estranya que s'apropa: estan massa ocupats en els seus quefers quotidians, en els seus llibres, o en tapar-se la cara amb la tovallola, cap per avall, per concentrar tots els rajos de sol possible a l'esquena nua. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Les visitants arriben a un món nou, del qual res no en sabem. Poc a poc aniran descobrint aquest espai que solem anomenar planeta Terra i que resultarà ser menys dolç de com l'imaginaven. Les criatures de la mar -en aquest cas, la Mediterrània- arriben a terra ferma i comencen a fer-se preguntes. Sense pressa van coneixent tot allò que els envolta: uns paisatges bonics, un clima càlid, arbres -pocs- verds i molt d'asfalt. I la gent, que no els presta massa atenció, però que creuen interessant. Han llegit als llibres les nostres històries, però els costa enquadrar la ficció amb la realitat que albiren. On guarda les històries d'amor aquesta gent? Quan és el temps de la gaubança? I les rutines que es mengen les vides, per què ningú no els havia parlat d'elles?</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">El món amb què es troben les figures noves és diferent del que imaginaven. Creuen fronteres i països i coneixen les diferents realitats que composen el planeta. Ningú no els havia explicat que el color carn no existeix, que la sorra no només ocupa les platges sinó també els deserts, que els arbres són molt més verds i frondosos al tròpic, que la pluja no sempre és fruit d'alegries, que els aliments no es regalen. Quan creuen la mar cap a Àfrica, després de passar per Grècia, i caminant -com només elles poden fer-ho- per damunt l'aigua, troben molts cossos morts i s'espanten. Qui és tota aquella gent amb pell morena que sura amb la sal de la Mediterrània? I a l'altra banda, per què les persones porten mocadors al cap? Per què no existeix la pell de les dones? Per què hi ha xiquets amb armes, xiquetes sense cames, fills sense mares? </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Als seus llibres tots els protagonistes visten bé i van a l'escola. Tenen la pell blanca i els cabells rossos, i somriuen sovint. Entenen el sexe com una articulació més de l'amor, fet que es distorsiona quan pateixen la seua primera violació. No els havien contat que allò era plaenter? En recriminar-ho, un tir sona a l'interior del seu ventre: queden mutilades i ja no poden caminar més. Una d'elles escapa i aconsegueix descobrir una altra part d'aquest paradís convertit en infern: l'Àmerica Llatina, on troba persones més baixetes del que establien els cànons de les seues històries; on sovint no existeixen els cotxes sinó les burres; no hi ha botigues sinó camps de blat i gallines que corren lliures pel camp; no hi ha xiquetes sinó mares joves a qui algú els ha robat la infància. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">La visitant, solitària i decebuda, decideix tornar a la mar, el lloc d'on ha partit i que li sembla, si cap, més amable i segura<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">, al seu <span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">propi recien<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">te càlid.</span></span></span> Des de la costa de Mèxic intenta caminar però ara pesa massa, la realitat ha superat els seus límits i li és impossible caminar per damunt l'aigua. Construeix la seua pròpia barca per dirigir-se al centre de l'oceà, però quan només porta uns quilòmetres de recorregut un tir li forada la base. "Ets il·legal". Com? Si jo... "No tens dret de s<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">olc</span>ar la mar, no tens dret de trepitjar la nostra terra". I un tret acaba amb una altra història. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Quin món estem construint -i destruint-? Quin món ens estan contant? Quan começarem a qüestionar-nos-ho tot<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"> <span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">de manera seriosa?</span></span></span><br />
</div>
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/D9Ihs241zeg/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/D9Ihs241zeg?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
Laiahttp://www.blogger.com/profile/18130061047829436512noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7390809853555713521.post-21551533414343391212016-03-03T15:25:00.000-08:002016-03-03T17:03:10.244-08:00I tu, sols tu<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/YDafHsyyTNk/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/YDafHsyyTNk?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Just ara fa sis anys i mig que arribava a València, amb una maleta plena de coses i, al fons, algunes experiències que aleshores ho eren tot per a mi. Tenia dihuit anys i encara no era conscient de les ganes que tenia de menjar-me el món, tot i que el fet d'anar a la universitat i "d'emancipar-me" (gràcies, pares) sabia que m'obriria moltes portes. Amb unes quantes amistats i tota la inexperiència vaig aterrar en aquesta ciutat, un tros de la qual acabe de recórrer en bici, al caliu d'una nit tranquil·la i primaverenca. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Torne a casa tretze hores després d'haver eixit en un dia de feina intensa i de reflexions. Hui se'ns ha fet de nit al Consell de la Joventut, entitat en què hi participe des de fa uns mesos i de la qual crec que en podré aprendre molt. Per a la meua sort, l'autobús ha passat just un minut abans que jo arribara a la parada, i he hagut d'agafar el Valenbisi. Recorria Blasco Ibàñez sentint l'aire córrer al meu voltant i observant-ho tot, amb una parsimònia pròpia d'aquella a qui ningú l'espera. Eixa era jo, sense bateria al mòbil (gràcies també) i amb moltes coses dins del cap, mirant cada racó d'eixa avinguda que tant m'ha donat.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Pensava, mentre venia, en la gent bonica que hi ha pel món i en aquesta ciutat. El Consell és un exemple de punt de trobada de moltes d'elles. També ho és Benimaclet, el barri on em dirigisc i on hi visc també des d'aquell setembre del 2009 en què València em va obrir les portes; el meu barri, què collons. I sis anys després, encara dia a dia conec gent que em sorpren, que (re)descobrisc i que em fa aprendre continuament. Les coses han canviat molt, han passat molts anys, i per suposat moltes coses. Però com més passen els dies més convençuda estic que el procés d'aprenentatge és creixent cada dia, inacabable, i també de quantes coses em queden, encara, per desaprendre. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Fa una nit agradable, per compartir amb tota la gent amable que m'envolta actualment, però estic sola, i això em fa estranyament feliç. Ho parlava aquesta vesprada amb la principal companya d'aventures que m'ha brindat aquesta ciutat, Alba, amb qui vaig iniciar aquest viatge i que per primera vegada hui ha vingut a visitar-me a la feina. Que sí, que tinc feina, i això també em fa molt feliç. En parlàvem de la importància de la independència, de l'autonomia de cadascuna de nosaltres, de la felicitat personal. Com hem crescut, Albeta! Com hem canviat i <span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">quant</span> que m'alegre. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">La banda sonora del viatge fins a casa dins el meu cap era El Diluvi. No sabria triar una cançó, cadascuna d'elles representa una part del que em passa per la ment ara mateix. <a href="https://www.youtube.com/watch?v=R5OdEyik4wk" target="_blank">Ningú m'espera</a>, persones dolces i regust agredolç, i tinc molts <a href="https://www.youtube.com/watch?v=gwUsQ3rMUzU" target="_blank">motius</a>, <a href="https://www.youtube.com/watch?v=eLa_3yKfsSM" target="_blank">perquè vull</a>, i <a href="https://www.youtube.com/watch?v=2k-H0x6Nzec" target="_blank">l'alegria</a> i la <a href="https://www.youtube.com/watch?v=YDafHsyyTNk" target="_blank">tres voltes rebel</a>... Feia mesos que no trobava un moment per escriure, o més bé no em venien les ganes, i ara tinc tantes coses a dir que no sabria com condensar-les. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">València, què bonica, què dolça tu i la teua gent, quantes coses he aprés i quantíssimes més em queden per saber. Gràcies per fer el dia a dia tan planer, gràcies pels somriures i les lluites que ens brindes i ens dones. Ets una dona amb els braços oberts i els punys amunt a qui cada dia vull apropar-me més i a qui admire. Ets la meua ciutat, tot i que fins fa poc no n'he sigut conscient. I, sense voluntat de possessió, vull explotar-te i respectar-te tant com puga. Sis anys i mig després m'has donat tantes coses que ja no caben a aquella maleta que portava amb mi el primer dia, però, el que és encara millor, tu i <span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">la</span> teua gent em fareu omplir-ne moltíssimes més. Gràcies. </span></div>
Laiahttp://www.blogger.com/profile/18130061047829436512noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7390809853555713521.post-59415054252160801692015-11-13T04:22:00.001-08:002015-11-13T04:22:40.632-08:00Què en sabem del procés d'asil dels refugiats? <div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXGrPylv8CzIktZ8sjSErQuuQhtbnT9QFa1r8wKqzrB6TrwZe1AhNmlyw28tuwWjT4OFSiJFMt4w4QNgSXyHXKYQHd9JywnpLzFk8WrZy1P0WhK9tWD0XQ5P9QCDpl3ZsWqJHa5W2tEIA/s1600/fence-978138_1280.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="263" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXGrPylv8CzIktZ8sjSErQuuQhtbnT9QFa1r8wKqzrB6TrwZe1AhNmlyw28tuwWjT4OFSiJFMt4w4QNgSXyHXKYQHd9JywnpLzFk8WrZy1P0WhK9tWD0XQ5P9QCDpl3ZsWqJHa5W2tEIA/s400/fence-978138_1280.jpg" width="400" /></a></div>
<span lang="CA"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></span>
<span lang="CA"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></span>
<span lang="CA"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Algunes notes, molt clares i senzilles, al
voltant del problema humanitari dels refugiats, apreses a una taula redona
celebrada a l’Octubre amb representants del govern valencià, de CEAR i un
refugiat siri. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; text-indent: -18pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<!--[if !supportLists]--></div>
<ul>
<li><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; text-align: justify;">El
procés d’asil comença quan les persones arriben a la frontera. Per tant, el que
estan fent alguns països és “externalitzar” fronteres per a que mai no arriben
a aquestes. És a dir, per exemple, aconseguir que altres països retinguen els
migrants perquè no arriben als nostres. És el que ha fet Merkel amb Erdogan, a
Turquia.</span></li>
<li><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; text-align: justify;">Els
refugiats que acollirem provenen de Iraq, Eritrea i Síria. Què passa amb la
resta de persones refugiades del món que necessiten asil?</span></li>
<li><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; text-align: justify;">El
conjunt de la Unió Europea té previst acollir 120.000 refugiats dels 800.000 que
ja han arribat de moment.</span></li>
<li><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; text-align: justify;">La
reubicació dels refugiats que arribaran a l’Estat espanyol es fa des de Grècia
i des d’Itàlia. És lenta, molt lenta: de moment només n’han arribat ací 12.
Havien de ser 56 però d’eixos, només 19 van voler pujar a l’avió i només 12 han
arribat fins ací. Tal vegada hauríem de preguntar-nos si estem preparats per
acollir persones que no estan segures de voler vindre al nostre estat.</span></li>
<li><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; text-align: justify;">Les
persones refugiades estaran arribant durant dos anys. Cal preguntar-nos qui i
amb quins criteris es fa la selecció. A banda, també hauríem de preguntar-nos
si realment aquelles persones van a estar dos anys esperant a que algú els done
una solució al seu cas, vagant per Europa o per Àfrica. Què passa amb el que li
toque arribar l’últim?</span></li>
<li style="text-align: left;"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; text-align: justify;">No
existeix una política europea comuna d’asil, cada país té la seua. </span><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; text-align: justify;">S’estan
generant màfies al voltant de la qüestió dels refugiats. Les persones són
enganyades, torturades i abusades de diferents maneres, moltes vegades per la
pròpia policia que s’ha d’encarregar de vetllar per la seua seguretat. Estan
fent-se denúncies al respecte.</span></li>
<li style="text-align: left;"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; text-align: justify;">Per
les vies ordinàries, el procediment d’asil pot durar un o dos anys. Tot i que
la persona que demana asil té reconeguts certs drets fins que l’aconsegueix</span></li>
</ul>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; text-align: justify;">Quant
al govern valencià:</span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 18.0pt; text-align: justify;">
<ul>
<li><span style="font-family: 'trebuchet ms', sans-serif;">S’han
intentat posar en marxa algunes mesures, com ara la de portar dos vaixells de
Baleària amb refugiats directament a la costa valenciana i tornar-los cap allà
amb medicaments i altres productes necessaris. No obstant, el govern espanyol,
que és qui té la potestat per donar l’asil, ha negat tots els intents del
govern valencià per anar més de presa en aquesta qüestió que no pot esperar
mesos i mesos. Per tant, el govern valencià no pot acollir refugiats sense el
vist-i-plau del govern espanyol. Per això ens serveix l’autonomia.</span></li>
<li><span style="font-family: 'trebuchet ms', sans-serif;">No
obstant, el govern valencià podria anar treballant d’una altra manera i des d’un
altre àmbit amb els refugiats. No només es tracta de donar-los asil: ajudar
aquelles organitzacions que ja treballen ací amb ells, ajudar aquelles persones
que ja viuen ací i que fins i tot ja han aconseguit l’asil però no tenen
recursos, sensibilitzar la població, etc.</span></li>
<li><span style="font-family: 'trebuchet ms', sans-serif;">Hi ha en marxa
algunes iniciatives com ara el Pla Valencià d’Acolliment o la Borsa d’Habitatge
Solidari. A més, s’ha creat una comissió mixta de direccions generals
relacionades per tal de assegurar una bona acollida i integració de les
persones refugiades al territori valencià. </span></li>
</ul>
<span style="font-family: 'trebuchet ms', sans-serif;">I per últim:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 18.0pt;">
<br />
<ul>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-family: 'trebuchet ms', sans-serif;">Aquesta nova
política de refugiats se centra en aquells que “vindran”. Però, què passa amb
tots els que ja estan ací? Com comentava el company de CEAR, el centre d’acollida
de Cullera està desbordat i es pot anar terballant ja amb aquestes persones. Sembla
que ara tots estem preocupats per la qüestió Síria quan tenim una vergonya de
CIE al costat de casa i quan ja fa molts anys que els refugiats venen a demanar
asil al nostre país.</span></li>
</ul>
</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Hi ha molt per fer, i no només amb aquells que
estan per arribar, així que posem-nos les piles i denunciem les nefastes
polítiques suposadament solidàries dels governants d’aquest estat. </span></span></div>
<ul>
</ul>
Laiahttp://www.blogger.com/profile/18130061047829436512noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7390809853555713521.post-300265312897578742015-11-04T06:52:00.000-08:002015-11-13T04:34:11.753-08:00L'estret: un mur invisible, un cementiri salat<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Només uns quants quilòmetres em separen d'Àfrica. Milions de litres d'aigua, una hora en ferry. La tinc tan a prop que hi puc vore fins i tot les cases i pareix que podria tocar-la si estirara un poc els braços. Veig una gran muntanya rodejada de núvols i d'ocells que volen d'un continent a l'altre com si res. Em trobe ara mateix al punt més meridional d'Europa, a la <i>Isla de las Palomas</i> de Tarifa, però la mar que tinc davant no és només aigua salada -a pesar que l'olor em trasllade als ports de Tabarca, Formenetra o El Campello-. Al davant tinc una frontera, un mur invisible, un cementiri. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUF4M6KIt_99qXGEE82KrobWljxfvYSPB2aDkSKTW2_Gz4BmqcBQt-ne4RgKlE4A-LZfYAN-caDe8sWy6q6BqS14JyCZd8z1Ac88-fRHYyJLqcFSiiEhTO0CXwIiDgpncEpZ9LYfifIGI/s1600/CAM02129.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="171" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUF4M6KIt_99qXGEE82KrobWljxfvYSPB2aDkSKTW2_Gz4BmqcBQt-ne4RgKlE4A-LZfYAN-caDe8sWy6q6BqS14JyCZd8z1Ac88-fRHYyJLqcFSiiEhTO0CXwIiDgpncEpZ9LYfifIGI/s320/CAM02129.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Precisament ahir ho parlava amb la meua amiga Rocio, qui va estar abans de l'estiu treballant al CETI (Centre d'Estància Temporal d'Immigrants) de Melilla (del qual m'explica que més que un centre temporal és un camp de refugiats siris). Rocio em parlava dels seus amics a Melilla, subsaharians la majoria d'ells, i m'explicava alguns esdeveniments que l'han marcada per sempre. Per exemple, em contava la por que va sentir quan un conegut li va dir que havien fet una redada de senegalesos i camerunesos per retornar-los al seu país: un dels seus millors amics era de Camerun i temia que haguera caigut en mans de la policia nacional -espanyola, sí-. M'expressava també l'alegria que va sentir quan, des de l'autobús, va poder veure a aquest amic passejant pel carrer amb la seua alegria habitual i el seu mocador que l'acompanya a tot arreu per no embrutar-se els pantalons quan s'asseu. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">La meua companya també em va parlar d'un altre amic, en aquest cas algerià, que havia aconseguit saltar la valla i esperava l'ocasió per a creuar els escassos quilòmetres que em separen d'Àfrica ara mateix. Un dia li va enviar un missatge avisant-la que se n'anava amagat en un vaixell, però només tocar sòl espanyol la policia -espanyola- el va enxampar i el va retornar a Melilla, amb la conseqüent pallissa de tres policies -espanyols- que, a més, van decidir canviar-li la nacionalitat: "a partir d'ara tu serà marroquí". Perquè ho diuen ells. I punt. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Rocio, que és una jove forta i lluitadora i a qui aquesta experiència l'ha curtida molt, m'explicava tot això com si res. Jo, en canvi, em notava una teleta als ulls. Ara, albirant l'altre costat de l'estret no em puc traure del cap les seues històries, i em pregunte com hem arribat a aquest punt en què creuar un<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">a</span> frontera invisible constitueix un delicte tan gran que fa, a qui delinqueix, perdre tota dignitat humana. Com podem viure d'esquenes a una humiliació que ens queda tan a prop?</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_lGt6EQaWX4q1VCuaijOg2TCQLZA-DFEhU_yMGqar487C9UlZbPHYr-SmRHdUH-j11uxlf-HO6H2pPppExe3-70fPRD6GjfvT0IX2mhJV4Kcb4RQRgFQwpQ63BzZ-mHl4LnZ3-6Yhric/s1600/CAM02133.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_lGt6EQaWX4q1VCuaijOg2TCQLZA-DFEhU_yMGqar487C9UlZbPHYr-SmRHdUH-j11uxlf-HO6H2pPppExe3-70fPRD6GjfvT0IX2mhJV4Kcb4RQRgFQwpQ63BzZ-mHl4LnZ3-6Yhric/s320/CAM02133.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">A l'altre costat de la mar m'esperes tu, que per sort ni vius d'esquenes ni ignores tota aquesta realitat, totalment al contrari. En part, és per això que t'estime tant. Ens trobarem a Tànger, just allà on l'altre dia vas estar entrevistant migrants subsaharians que esperaven el seu torn per arribar on ara em trobe jo. Migrants que viuen als boscos i que dia rere dia són víctimes de redades de la policia marroquí i que són humiliats i violentats per part dels civils. Tu, en canvi, els escoltes, comparteixes amb ells el teu dinar, els ajudes. Però ací, a l'altre costat de l'estret, la vida continua amb normalitat. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Es fa de nit, i mentre camine cap al ferry -eixe amb què jo puc creuar a Àfrica sense problemes i als africans sense el caríssim visat se'ls veta- em ve aquesta cançó al cap. La música de los Delinqüentes i la curta distància que em separa dels teus braços em fan somriure i em carreguen de ganes per seguir lluitant. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/RqKzSjQu06Y/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/RqKzSjQu06Y?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">P.D.1: Alguns dels amics de Rocio ja han aconseguit arribar a l'Estat espanyol. Ara els espera un altre gran repte: demanar assil i que els retornen al país del qual van eixir fa molts anys o viure com il·legals?</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">P.D.2: Aquest programa de Cuatro fa un resum de la situació a la valla. Interessant per enterar-se un poc més de com funciona tot. http://www.cuatro.com/infiltrados/a-carta/T01xP04-Melilla-muerte_2_1997655146.html </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
Laiahttp://www.blogger.com/profile/18130061047829436512noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7390809853555713521.post-81956407389905468512015-08-30T18:18:00.000-07:002015-08-30T18:23:06.033-07:00Comiat des de l'Atitlan<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Els pobles que envolten el llac Atitlan, especialment Panajachel, han estat la meua segona casa a Guatemala. Sense menysprear Patzun, que és i sempre serà el meu poble d'este costat de l'Atlàntic, el ritme de vida a què estic acostumada i les ganes d'aprofitar cada segon m'han impulsat a moure'm per conéixer altres zones tots els caps de setmana lliures. La majoria, de les més turístiques, i amb una oferta d'oci més pareguda al que estem acostumats a Europa. És a dir, menys purs. Però la proximitat -sempre relativa- i la bellesa del llac, així com les amitats fetes ací, l'han convertit en el destí per excel·lència dels dies lliures. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">El llac d'Atitlan ha sigut catalogat per no sé massa bé qui com el més bonic del món -si coneixes algun habitant dels pobles que l'envolten, t'ho contaran segur-. Al seu voltant hi ha una dotzena de pobles, quin més bonic que l'altre, i cadascun amb la seua pròpia idiosincràcia. A alguns d'ells només s'hi pot accedir en barca, transport poc recomanable per la vesprada, per cert, quan el vent Xocomil pentina el llac i s'hi produeixen més ones. Xocomil, que en cakchiquel vol dir "vent que s'emporta els pecats". També l'envolten tres volcans a més de moltes muntanyes, de manera que el propi llac sembla el cràter d'un volcà. És també allà on hi trobem alguns dels contrastos més grans del país: el llac viu del turisme, però els grans beneficis se'ls emporte els de sempre. Els indígenes, que represten la immensa majoria de la població, són explotats per a la producció artesanal i manufacturera, i molts tracten de sobreviure en el mercat informal. Un exemple clarificador és que a molts hostals del llac costa trobar algun treballador/a que parle en espanyol: molts d'ells estan gesitonats per gringos, amb treballadors voluntaris, que passen l'estiu treballant allà a canvi d'un allotjament en aquest paratge natural. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2gTgB8vSjeI2V4_Ogzb-QUP8Xvl4oh_XIQYLZrLyqpWHLq9aF2NWEtHux7ZiRMONdZnweB2rXwruEOtbuYQvnoYWAkIKHRbaWOW_4-Yhr0mhXKc4pPPthYPVSbK0Lw08jw9YuzUA_7YY/s1600/CAM02023.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="238" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2gTgB8vSjeI2V4_Ogzb-QUP8Xvl4oh_XIQYLZrLyqpWHLq9aF2NWEtHux7ZiRMONdZnweB2rXwruEOtbuYQvnoYWAkIKHRbaWOW_4-Yhr0mhXKc4pPPthYPVSbK0Lw08jw9YuzUA_7YY/s320/CAM02023.jpg" width="320" /></a></div>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Em queda una setmana a Guatemala i tinc la sort de poder estar hui a Panajachel. Estic ja un poc nerviosa, ahir ho parlàvem...com serà tornar a casa, a la normalitat, després de viure tot açò? El nerviosisme m'ha fet saltar del llit aviat i fer el que no havia fet des que estic ací: passejar sola, seure a observar tranquil·lament, llegir mentre gaudisc del silenci que envolta el llac. Tot i que ja he perdut tota por i inseguretat, el passeig em serveix també per comprovar en la pròpia pell com de difícil ho tenen les dones en aquest país: una dona que passeja sola habitualment és víctima d'agressions verbals o fins i tot sexuals. Precisament en això hem estat treballant els darrers dies, amb dones violentades que no reben cap atenció per part de la justícia. La qüestió de gènere és una assignatura pendent a Guatemala.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Algunes -poques- persones gaudeixen del sol del dissabte de matí com jo. Cal dir que aquesta costum de gaudir la soledat i deixar les hores passar en passejos no és el més habitual a la cultura popular d'ací: una costum quasi burgesa, podríem dir, per aquells que han d'invertir cada minut en intentar sobreviure. Allà al fons, cap a la civilització, s'escola un mítin polític: diumenge que ve són les eleccions i el país està convuls, enmig de fortes protestes que exigeixen la renúncia del president, immers fins al coll en una trama de corrupció. Els amics d'ací ens comenten que estem vivint un moment històric. És curiós també viure tota la campanya electoral, de la qual algun dia escriuré més tranquil·lament. </span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHQ6RCP63YA2RWeleO_d7SHde2UEBJdgX_9NdD7wHYnUb0oeZVTZxWfWbKFFBQTGqIYgPWEI609fwu1dQ-S84bcVmBN1t_XxNgWrbCskQ70IWPh0hZ5Euc7ETr70WYSMuavc3nF6HRGDc/s1600/CAM02024.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHQ6RCP63YA2RWeleO_d7SHde2UEBJdgX_9NdD7wHYnUb0oeZVTZxWfWbKFFBQTGqIYgPWEI609fwu1dQ-S84bcVmBN1t_XxNgWrbCskQ70IWPh0hZ5Euc7ETr70WYSMuavc3nF6HRGDc/s320/CAM02024.jpg" width="240" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBqGDwBHhagZaHV4yIYYjQjs_G4S5SmHW47dPD-HL56ckplIB0eBIXLiISeElRrkBGCIBlCFhTq_l-srwrnEi0bidJmmDmZtB1Sz7lBHKCBvQgK13c578rFkLTvFGGZG93eTgxN15VguY/s1600/CAM02020.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBqGDwBHhagZaHV4yIYYjQjs_G4S5SmHW47dPD-HL56ckplIB0eBIXLiISeElRrkBGCIBlCFhTq_l-srwrnEi0bidJmmDmZtB1Sz7lBHKCBvQgK13c578rFkLTvFGGZG93eTgxN15VguY/s320/CAM02020.jpg" width="320" /></a></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">A banda del mítin, només els bots d'un peix trenquen la tranquil·litat i l'harmonia que m'acompanyen hui. Tinc eixe sentiment de malenconia d'abans d'haver deixat un lloc que saps que trobaràs a faltar. Però al mateix temps tinc la certesa que hi tornaré: això no és un adéu, perquè hi ha quelcom dins de mi que em diu que algun dia no massa llunyà tornaré per estes terres; hi ha molta feina per fer i és impossible no comprometre's amb aquesta població. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Ja de nit, de retirada cap a l'hotel, mire la lluna: és brutal. Me'n recorde d'aquell dia abans de vindre que <a href="http://ooloralapluja.blogspot.com.es/2015/07/a-la-lluna-de-guatemala.html" target="_blank">vaig escriure</a> sobre ella, com seria la lluna a Guatemala? Ara veig que igual de impressionant que a la resta de parts del món, i al seu interior intente buscar algun reflex del que haja arreplegat passant per Sella, Granada, València... Recorde també tots els dubtes que tenia abans de vindre, no podia imaginar-me que tot aniria tan bé. Amb la tranquil·litat d'haver fet la feina ben feta i d'haver passat ací dels millors moments de ma vida, dic bona nit ara des de l'altra punta del llac, a San Lucas Toliman, on ens havien convidat a una festa d'aniversari molt típica. Fins aviat, Guatemaya. </span></div>
Laiahttp://www.blogger.com/profile/18130061047829436512noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7390809853555713521.post-72597804093461595052015-08-09T18:12:00.001-07:002015-08-09T18:12:54.216-07:00Inspecció a cor obert a l'Amèrica Llatina de Galeano<div style="text-align: right;">
<blockquote class="tr_bq">
<i>No asistimos en estas tierras a la infancia salvaje del capitalismo, sino a su cruenta decrepitud.<b> El subdesarrollo no es una etapa del desarrollo, es su consecuencia. </b>El subdesarrollo de América Latina proviene del desarrollo ajeno y continúa alimentándolo. Impotente por su función de servidumbre internacional, moribundo desde que nació, el sistema tiene pies de barro. Se postula a sí mismo como destino y quisiera confundirse con la eternidad. Toda memoria es subversiva, porque es diferente, y también todo proyecto de futuro. Se obliga al zombi a comer sin sal: la sal, peligrosa, podría despertarlo. El sistema encuentra su paradigma en la inmutable sociedad de las hormigas. Por eso se lleva mal con la historia de los hombres, por lo mucho que cambia. Y porque en la historia de los hombres cada acto de destrucción encuentra su respuesta, tarde o temprano, en un acto de creación.</i></blockquote>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Així tanca l'epíleg del llibre <i>Las venas abiertas de América Latina</i> de l'escriptor Eduardo Galeano, un dels més reconeguts a nivell del subcontinent americà. Aquest paragràf resumeix l'essència del que Galeano presenta en aquest llibre que va escriure l'any 1971 però que a dia de hui continua sent quasi d'estricta actualitat. L'escriptor ens proposa un viatge per la història més cruenta dels països que conformen Llatinoamèrica, fent especial èmfasi en aquells fragments d'eixa història que expliquen la situació actual -la del moment en què escrivia-. És a dir, els escenaris que, des de la meitat del mil·leni passat, han donat lloc a la submissió i la pobresa en aquestes terres. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Els habitants d'aquesta part del món han patit l'opresió i l'explotació per part de diversos actors, sent-te l'imperialisme espanyol sens dubte el més important de tots. A través de petits exemples i anècdotes, Galeano ens fa entendre per què hui hi ha tantes persones que caminen descalces entre els camps de café i de blat de moro, posant en primer plànol l'expoliació de tots els recursos -que no són pocs- i la dominació sense miraments d'uns i altres, que com bé intuïa l'autor ha continuat present quaranta anys després de la publicació del llibre.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKQ6_HDLJVDv0grU_35snoOdqgEjr4DRe4pO823nSH7APEz650l6XF8oOogc0rU0cLhGMHmHeXfo9cOTSmfOEBYKpBaMQi3NjOytrt9_cMFFxRHXBDledhprbPG7UOPpQbSyuKZlWBnzw/s1600/america+latina.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKQ6_HDLJVDv0grU_35snoOdqgEjr4DRe4pO823nSH7APEz650l6XF8oOogc0rU0cLhGMHmHeXfo9cOTSmfOEBYKpBaMQi3NjOytrt9_cMFFxRHXBDledhprbPG7UOPpQbSyuKZlWBnzw/s320/america+latina.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><i>Las venas abiertas de América Latina </i>és un llibre per a llegir amb calma i deteniment, assimilant cada episodi de la història dels països de la zona, si bé és cert que una podria passar per alt algunes de les històries i el llibre continuaria tenint sentit, ja que no és una novel·la línial sinó un conjunt de pinzellades que ajuden a comprendre millor la realitat que es presenta. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Situant-me a Guatemala, el llibre cobra, per suposat, molt més sentit encara. El vinc fullejant des de Sant Jordi, quan tan encertadament Javi me'l va regalar després de prendre la decisió de vindre-me'n cap ací, però ha sigut aquestes últimes setmanes quan l'he llegit amb més èmfasi. Ací és possible viure en primera persona el que es pot llegir a les línies i entre línies, i trobar-se amb situacions que confirmen, sempre, les tesis de Galeano. Aquest mateix matí, desdejunant a casa d'un amic, sa mare es queixava que amb la de café bo que tenen a aquest país a ells només els arriba el més dolent: el millor el guarden per a l'exportació o el venen ací a preu d'or. Un dels temes en què Galeano hi posa més èmfasi és precisament aquest: un dels vertaders mals de la regió és i ha sigut d'un temps ençà l'exportació i la liberalització del comerç, que irònicament impossibilita als habitants d'un país consumir els productes que ells mateixos produeixen. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">D'aquestes contradiccions i d'altres ironies podreu trobar a una obra més que recomanable, especialment per a aquells que algun dia heu passat o passareu a fer una volteta per aquesta gran regió del planeta i al que vos interessa saber per què el món està <i>tan mal repartit </i>-per aprendre que no es trata d'un repartiment, sinó d'un robatori constant-. Com a mi, segur que vos deixa amb ànsia de saber-ne més. Ja en tinc un de nou a la tauleta de nit i té molt bona pinta: <i>Breve historia de Centroamérica, </i>d'Héctor Pérez Brignoli. Benvingudes siguen més recomanacions.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Ací deixe un fragment d'un altre dels seus llibres, <i>El libro de los abrazos, </i>que parla de "Los Nadies", llegit pel propi escriptor. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe width="320" height="266" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/Y3imcyecXd0/0.jpg" src="https://www.youtube.com/embed/Y3imcyecXd0?feature=player_embedded" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"> </span> </div>
</div>
Laiahttp://www.blogger.com/profile/18130061047829436512noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7390809853555713521.post-87934139927361066662015-08-03T20:11:00.000-07:002015-08-04T08:06:50.262-07:00Més enllà dels camps de café<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Més enllà dels camps de cafés s'amaga un món desconegut per a la majoria. Des de la comunitat de Panibaj, pertanyent al poble de Patzún, i després de recórrer uns quants quilòmetres a peu o en <i>pick up</i>, una arriba a un conjunt de finques de cultiu del café des dels quals s'hi accedeix a diferents belleses. El terreny de Víctor Hugo, no el famós, sinó l'home patzuner que ens ofereix sa casa per descarregar les motxil·les, acull de tant en tant rituals maies; els seus avis van descobrir soterrades a la plantació sis escultures fetes pels maies que representen diferents <i>nahuals</i>, nom amb què les cultures mesoamericanes es refereixen a una simbologia semblant al zodíac. Ara, les escultures, difícils de desxifrar, ocupen un bancal ocult rere les plantes de café -no me les imaginava així, per cert- on només els qui ho coneixen hi poden accedir.</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj36o_dGUnEFX6ecX1Z2zShgy1auP2PII8ziErZEEmvtOq_WRY_W7nKedfQpz_1znin8lgmwIv8879dnh_ESk7LnkFHUH96RA2rSSM-8ZU62G7Ws9O4Oe7do4yAgSeeDdRTjRnibPtPfys/s1600/P8010006.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="232" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj36o_dGUnEFX6ecX1Z2zShgy1auP2PII8ziErZEEmvtOq_WRY_W7nKedfQpz_1znin8lgmwIv8879dnh_ESk7LnkFHUH96RA2rSSM-8ZU62G7Ws9O4Oe7do4yAgSeeDdRTjRnibPtPfys/s320/P8010006.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhj899cwwDpcgBhhyAHAkUE821Br0qfmpYqmRNFTrhmKt4ekADJgO8EYzEDo4xrwIZoPap2_v_1yxQ8S9G2qxiahZBOoLiC7-CUVtdHFuHAFi9__wpAFuS-FGGSUducPulNeKi4iDNRB5U/s1600/P8010014.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhj899cwwDpcgBhhyAHAkUE821Br0qfmpYqmRNFTrhmKt4ekADJgO8EYzEDo4xrwIZoPap2_v_1yxQ8S9G2qxiahZBOoLiC7-CUVtdHFuHAFi9__wpAFuS-FGGSUducPulNeKi4iDNRB5U/s320/P8010014.JPG" width="320" /></a></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Continuant el camí cap al riu, uns quants quilòmetres més endavant i on ja només les pròpies cames ens poden portar s'hi troba el naixement d'una font d'aigua calenta i termal, als peus de la qual hi han construït una basseta que fa l'efecte d'un jacuzzi natural. Inevitablement em ve al cap la Font Major de Sella, racó tan visitat en aquestes èpoques de l'any. Aquells que ho coneixen, com el nostre amic Jairo que hui ens fa de guia, saben que la bassa s'ha de buidar de tant en tant perquè si no l'aigua crema, i tenen controlades les botelles de plàstic que, acompanyades d'unes quantes herbes, fan de tapó. En deixar córrer l'aigua, el salt arriba fins el riu, on també hi podem anar a través d'unes pintoresques i improvisades escaletes. L'aigua del riu corre color terra però no és perquè estiga bruta, sinó és que arrastra molt de fang. Els guatemaltecs que ens acompanyen són més prudents a l'hora d'entrar al riu, i fins i tot a la bassa -són bastant més pudorosos que nosaltres, especialment les dones- però a nosaltres ens ve de gust provar, també, l'aigua gelada. </span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglM5rq0lzV72QZG8yuKHuomNAPMcfJSMdbGZ7HpJMZk5Twut73FWjwe9THKXbn34bn09zzjlwwF8KhPaGLwO6ltCMmTtxbp7bzsxheXzXjqYFM-wVxe50traLoP8QV9roQkZoVnCGzRWk/s1600/P8010018.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglM5rq0lzV72QZG8yuKHuomNAPMcfJSMdbGZ7HpJMZk5Twut73FWjwe9THKXbn34bn09zzjlwwF8KhPaGLwO6ltCMmTtxbp7bzsxheXzXjqYFM-wVxe50traLoP8QV9roQkZoVnCGzRWk/s320/P8010018.JPG" width="240" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcgdHouBeZvdGKKoecqi8ULjvbad5AUURG49AqMiZjz_KEnE7wfbOAQx7APsvDz7-keiGXxTYe_O6AjZ6KebRIMN3uT5Z4TZK4LwWGKA1xTgTx3n7OcwlotlOndV409JVntqSA_Xfxd0w/s1600/P8010074.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcgdHouBeZvdGKKoecqi8ULjvbad5AUURG49AqMiZjz_KEnE7wfbOAQx7APsvDz7-keiGXxTYe_O6AjZ6KebRIMN3uT5Z4TZK4LwWGKA1xTgTx3n7OcwlotlOndV409JVntqSA_Xfxd0w/s320/P8010074.JPG" width="320" /></a></div>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<br />
<br />
<br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Anem descalços, caminem per la terra sentint-la al màxim, i ens deixem caure junt amb la corrent del riu com si fórem xiquets una vegada i una altra. Estem feliços, molt feliços de poder gaudir de meravelles de la natura com és aquest entorn: un riu que corre depressa, aigües termals naturals i per a nosaltres sols, arbres quilomètrics que arriben al cel, el verd de la selva -quin verd...!!-, de nou els arbres, amb fulles que els pengen quasi fins al riu, i -no tot podia ser perfecte- els <i>zancudos, </i>mosquits gegants, ens roseguen les cames. A uns més que a altres: com sempre m'ha passat, ací a Guatemala també m'unflen tots els bitxos existents, i li servisc de repelent al meu company Pablo, a qui enveje per això i per poder dormir com un tronc als autobusos bojos d'aquest país. </span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiX8ZKahrfvC7iuQA-q7Q6LUGCfiUvaMRHKyhzw6YIg0BXhoTBAg1aViaoyD8GGFKXVAOmiz_wl7I-tbAo74nJDn2MizwdIxDhPGgPvPY3JRT42QbwR-vNgC6U8VrDv_fEgumR2chHJ1TY/s1600/P8010039.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiX8ZKahrfvC7iuQA-q7Q6LUGCfiUvaMRHKyhzw6YIg0BXhoTBAg1aViaoyD8GGFKXVAOmiz_wl7I-tbAo74nJDn2MizwdIxDhPGgPvPY3JRT42QbwR-vNgC6U8VrDv_fEgumR2chHJ1TY/s320/P8010039.JPG" width="320" /></a></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Quan arriba l'hora de tornar, hem invertit tantes hores dins de la basseta d'aigua calenta que estem fins i tot marejats. Tampoc ha ajudat el menú que portàvem, cuinat per una dona del poble, de cuixeta de pollastre, <i>frijoles</i> i un poquet d'ensaladeta, però és el que tenim. El camí sembla més llarg de tornada, costera per amunt, i a més sembla que no tindrem la sort que una <i>pick up</i> ens arreplegue en aquesta ocasió. Caminem amunt fins que dos companys convencen a l'home que ens ha dut per a que ens torne a la comunitat per un preu mòdic. No està massa convençut perquè, segons ell mateix, Víctor Hugo, qui ens cedia sa casa, és el seu enemic perquè van tindre una baralla fa unes setmanes, i no està segur de voler ajudar a persones relacionades amb ell. Finalment ens porta per cinc quetzals per cap, amb la condició de parar a mig camí i ensenyar-nos les seues terres, amb orgull: quatre-centes cordes té, que jo no sé quant és això, però les meues companyes geògrafes m'expliquen que és moltíssim terreny. Cultiva alvocats, i tot i que ara no estan madurs, ens convida a tastar-los més endavant. Lili, que ens acompanya, li pregunta de broma si té fills: això del <i>terreno</i> pot assegurar-te, ací, un bon futur. </span><br />
<br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Per arribar a casa -i recorde que estem dins del terreny del mateix poble- haurem d'agafar encara una altra furgoneta que ens transporte pels caminals cap al centre urbà d'aquest municipi que té més d'una vintena de comunitats on la gent viu en díficils condicions. Una furgoneta per a onze persones on fàcilment hi viatgen vint, més algun infant que va volant de braç en braç. I uns quilòmetres més enllà cotxes luxosos i blindats es passegen pels carrers de la capital..."País de contrastos", pense novament, mentre l'últim passatger que ha pujat es veu obligat a obrir la porta i traure part del seu cos fora per a que puguem cabre tots. </span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBz-hRvTCorXaWr9zA9PixZWpvC71CshOwqwHxbfBtoT_tNZOHB7vgh9Mr0ObOFuy-RW9HNWVK_WGb39eGfMiMnInzV7AJ4RY9AsVpZqljtjO2DtRgO16jOq3opJ9qQBnamiRNsVtf1Ko/s1600/P8010078.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBz-hRvTCorXaWr9zA9PixZWpvC71CshOwqwHxbfBtoT_tNZOHB7vgh9Mr0ObOFuy-RW9HNWVK_WGb39eGfMiMnInzV7AJ4RY9AsVpZqljtjO2DtRgO16jOq3opJ9qQBnamiRNsVtf1Ko/s320/P8010078.JPG" width="290" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi52RgrAp4bjGyNL62b0WjF7brNMbNljWsjztjfTDYa0ENt-VnzPLp_zX9xvLsWak6xE8JiO_gdvBGfMUbbcwk7hmK9h2yHD_iaT0fiUTnXgW6CNzjKMHPEs2d3KJcSYJHf3LzxQrUkg90/s1600/P8010050.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi52RgrAp4bjGyNL62b0WjF7brNMbNljWsjztjfTDYa0ENt-VnzPLp_zX9xvLsWak6xE8JiO_gdvBGfMUbbcwk7hmK9h2yHD_iaT0fiUTnXgW6CNzjKMHPEs2d3KJcSYJHf3LzxQrUkg90/s320/P8010050.JPG" width="240" /></a></div>
<br /></div>
Laiahttp://www.blogger.com/profile/18130061047829436512noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7390809853555713521.post-63115453215204821592015-07-20T22:30:00.000-07:002015-07-20T23:03:14.419-07:00Rabia que cambia vidas<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/QVr7hnAelI0/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/QVr7hnAelI0?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Una cançó d'Ismael Serrano, la pel·lícula del Che i una calada a deshora. És tard, a Guatemala és tard, però no ens ve la son. Hi ha una banda sonora que retrona dins del cap una vegada i una altra, "<a href="https://www.youtube.com/watch?v=dL8riGchbfo" target="_blank">al otro lado del río...</a>"; estic trista i no sabria explicar bé per què. No és tant tristesa com ràbia, impotència, vergonya col·lectiva... Dos hores de viatge per Amèrica Llatina a través de la motocicleta d'Ernesto Guevara donen per a pensar molt, tal vegada massa, i encara més en el context que em situe ara mateix. Conviden a preguntar-se a una mateixa "què fas ara i ací", i és que com més coses ens qüestionem menys respostes trobem. Ací hem vingut, a col·laborar, a cooperar, a ajudar, i al remat queda la sensació que la llavor és tan minúscula que ni se sap si servirà per a res. És aquesta la manera? Em pregunte mentre per dins em recorre certa angoixa, i em sent malament per tindre tot el que tinc. La misèria, no sabem ni el seu significat i treballem en contra d'ella. Girar una aixeta i trobar aigua calenta...un gest tan insignificant, i a menys de trenta quilòmetres una família explicava l'altre dia, en una llengua que no entenc i que alguns voldrien vore morta, que el pou on emmagatzemen l'aigua està quasi buit, i en preguntar-li a la meua companya que quina era ara l'alternativa, comprendre, amb una sola mirada, que de vegades no hi ha alternatives, que hi ha persones que no tenen opcions. Sort de la pluja, que darrerament ocupa totes les vesprades, i que des d'aleshores la celebre com mai ho havia fet. Visca la pluja, diria ara, en lloc d'olorar-la...què tan bohemi, olorar la pluja, què tan superficial a pesar de la profunditat que emana. </span><br />
<br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Algun dia despertarem, món? </span><br />
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><br /></span></div>
<i><span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Escucha la llamada, <br />
únete al grito de los cansados, <br />
La vida fue un ensayo hasta ahora, <br />
Sal a la calle, salta las olas, <br />
Brilla en la tarde tu luz de aurora. <br />
Que el miedo cambie de bando, <br />
Que el precariado se haga visible, <br />
Que no se olviden de tu alegría. <br />
Que la tristeza si es compartida <br />
Se vuelve rabia que cambia vidas. </span></i><br />
<br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">La Llamada, Ismael Serrano. </span><br />
<br />
<br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Més imatges que vaig retenint de Guatemala... </span><i><span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"> </span></i><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg61Un6iiqONTxwS8kDXtBitjrq6AT_xfDzGnUiCm9LBB6wKAcR3oVlx6DGKLeWsxB6ZR9aOy5JhCsvZPNekp0EA2xLYfxkYF6fqHv9kIHAKhbDNPPt51OYTNeu-iQemXW_zrkyhRphaNU/s1600/CAM01697.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="160" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg61Un6iiqONTxwS8kDXtBitjrq6AT_xfDzGnUiCm9LBB6wKAcR3oVlx6DGKLeWsxB6ZR9aOy5JhCsvZPNekp0EA2xLYfxkYF6fqHv9kIHAKhbDNPPt51OYTNeu-iQemXW_zrkyhRphaNU/s320/CAM01697.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5MX4cl6Sr-6kAHJLnlM1CMxFM-Etb5aLdHyk3T9rttwaa84tkEECgudavEDmzjbSYmaKY6om4RaHDvpanooqHEpOwCvorqFCW1xrtCrLIJRvcSPgnL8KeCNust7CfBtyFjei1m0YwiUA/s1600/P7140302.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5MX4cl6Sr-6kAHJLnlM1CMxFM-Etb5aLdHyk3T9rttwaa84tkEECgudavEDmzjbSYmaKY6om4RaHDvpanooqHEpOwCvorqFCW1xrtCrLIJRvcSPgnL8KeCNust7CfBtyFjei1m0YwiUA/s320/P7140302.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilhMprepYz_uf-0ezUxwwsC2sCDsmP0wRcrHsCIO0vF_PTHOfoI0ijVCLHlTydXeJT90Qnf2rSRXkj_zZKR3DBXMoep9yMUdYY7HntjrEz1FMktLpd3T72oxMZj7T1X4Ib9RZR73xzJEs/s1600/P7140315.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilhMprepYz_uf-0ezUxwwsC2sCDsmP0wRcrHsCIO0vF_PTHOfoI0ijVCLHlTydXeJT90Qnf2rSRXkj_zZKR3DBXMoep9yMUdYY7HntjrEz1FMktLpd3T72oxMZj7T1X4Ib9RZR73xzJEs/s320/P7140315.JPG" width="240" /></a></div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisNEfq59AbIVH6Q-gH8yROeFEBXjO4kiXT-j_2PjSMGLX7fXPhIpBQUp3T5exRI8xHS62IJ0dYgoW5MTeEQIlkaQtStxT_Mfue82fMhiMwIDoCDUst-fyL1nxKLffu5j1asQ23PiRwpag/s1600/P7140329.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisNEfq59AbIVH6Q-gH8yROeFEBXjO4kiXT-j_2PjSMGLX7fXPhIpBQUp3T5exRI8xHS62IJ0dYgoW5MTeEQIlkaQtStxT_Mfue82fMhiMwIDoCDUst-fyL1nxKLffu5j1asQ23PiRwpag/s320/P7140329.JPG" width="320" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVh6OHaTxQXoIudJFdt6ZL_TXQItCuv3nCTyH3xaw1lEuUTpeB8a6S1sGbtYxZEGv3SIZriZ_JUGetVzpUcQADTNyOcSNSjNCpGQv0Y21WEKn_0xm52XeAWKY9EGWjTqNYIDOD3G4ygnc/s1600/P7100325.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVh6OHaTxQXoIudJFdt6ZL_TXQItCuv3nCTyH3xaw1lEuUTpeB8a6S1sGbtYxZEGv3SIZriZ_JUGetVzpUcQADTNyOcSNSjNCpGQv0Y21WEKn_0xm52XeAWKY9EGWjTqNYIDOD3G4ygnc/s320/P7100325.JPG" width="320" /></a></div>
<br />Laiahttp://www.blogger.com/profile/18130061047829436512noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7390809853555713521.post-60329979019160614912015-07-13T22:32:00.000-07:002015-07-13T22:45:56.687-07:00L'aventura de transportar-se per Guatemala<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Des que vaig arribar a Guatemala, és la primera nit que la son no m'arriba tan prompte com em tape amb la doble manta del llit que m'acull. Un silenci còmode deixa pas a la reflexió quan, estirada al llit cap per amunt, deixe la mirada perduda en direcció al sostre: massa coses viscudes en tan pocs dies. I què calenteta s'està dins d'este llit, tu! Fins i tot em fa gossera trauré els braços per escriure, perquè a fora fa fred; tot i que açò siga tropical, a 2.200 metres la nit gela. Però hi ha tantes coses per explicar que com no les plasme ara que tinc un descans es desdibuixaran mitjanament, per poder deixar pas a les noves.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">En una setmana en aquest beneït país he fet ja uns quants quilòmetres. Com una esponja, cal absorbir-ho i viure-ho tot en el poc temps que hi romandré. I per poder fer-ho, cal moure's. Així és que els mitjans de transport han sigut uns dels meus millors aliats des que vaig aterrar a l'aeroport de la capital, o com dirien ací, de Guate. I és que no podeu imaginar la varietat de vehicles que una pot arribar a tastar en poc més de cinc dies. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">La primera impressió en recórrer els prop de huitanta quilòmetres que separen Patzún de la capital és de llibertat. Per a començar, perquè ni tan sols el cinturó et lliga: en el cotxe que em transllada no aconseguisc moure'l més de cinc centímetres, però en observar que el conductor tampoc el porta posat em tranquilitze: haurem d'adaptar-nos a les normes locals, com sempre ens han ensenyat. La tranquil·litat, però, minva en constatar la velocitat amb què el carro, nom que ací reben els cotxes, travessa les carreteres de la gran ciutat fins arribar a la panamericana que em porta al meu poble. Durant el viatge una s'acostuma, i és preferible invertir el temps en altres pensaments. Per exemple, en observar la impressionant vegetació que creix conforme passen els quilòmetres fins convertir-se en pura selva, o també la propaganda electoral que plaga tots els panells publicitaris que hi ha: queden dos mesos per a les eleccions, però la campanya electotal està en plena efervescència. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Capítol a part mereixen els autobusos guatemaltecs. Són antics autobusos escolars dels Estats Units, fàcilment identificables per als seguidors dels Simpson: el bus groc al que cada matí hi pugen Bart i Lisa es reconverteix en una discoteca en rodes en travessar Mèxic i arribar a ací. Una infinitat de colors cobreixen l'exterior dels vehicles, colors cridaners que doten als camins de certa alegria. A l'espai on habitualment hi posava "School Bus", s'hi tracta de posar els noms de tots els pobles i ciutats que travessa l'autobús, la majoria en diminutius: Guate(mala), Chimal(tenango), Pana(jachel), etc. Els agrada molt, per cert, això de retallar tots els noms. Les parades són improvisades i les portes habitualment van obertes, ja que a través d'elles assoma el cap un treballador tan important com el conductor: un home -sempre home- que crida el nom dels destins inestogablement i a una velocitat extrema: ¡guateguateguate, panapanapanapanapanaaa!</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEii8f2DJwH8vLdVMqUgSb3FMNzOAguIJvZc5TV0SAtj3DcHEsvkRWKvhosZ7iz09IGmTvjWMtIBd81xWNEtS2SlEktG3vlkGtv0oyEkAJaGWb7BMeA0WSQouhMGRu_c4GCI99Enb3ke_Qg/s1600/busguate.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEii8f2DJwH8vLdVMqUgSb3FMNzOAguIJvZc5TV0SAtj3DcHEsvkRWKvhosZ7iz09IGmTvjWMtIBd81xWNEtS2SlEktG3vlkGtv0oyEkAJaGWb7BMeA0WSQouhMGRu_c4GCI99Enb3ke_Qg/s320/busguate.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Però a banda del colorit exterior i la retaila de lemes religiosis que recorren i beneeixen el mitjà de transport, una altra cosa que crida l'atenció és l'interior. En primer lloc per com va d'atapeït: entre els seients d'un costat i l'altre del corredor sempre hi caben dues persones més que aconsegueixen clavar un quart de anca en el banquet i els altres tres quarts els aguanten enlaire amb la pressió que s'aconsegueix en ajuntar-los amb la part corresponent del veí de l'altre costat, que a penes toca el seu seient. El problema ve quan algú vol eixir: uns damunts d'altres, tots apegats, i jo amb la risa tonta, caent d'un costat a l'altre, de pensar que en qualsevol moment pegaré de tos dins d'aquella discoteca amb rodes. Perquè sí, els autobusos de Guatemala són com discoteques, amb la música llatina i romàntica tan alta que no pots ni parlar. I de tot el conjunt val més la pena que no mires la carretera, perquè si aconsegueixes ser conscient de la velocitat a la que va l'autobús per una carretera tortuosa on un cartell apunta "Frenar con motor", en eixe precís instant sí que cauries de tos! </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">A més de busos i cotxes, taxis improvisats, furgonetes a rebossar de gent i camionetes on la gent viatja de peu al remolque -no he tingut el gust de provar-les encara-, un dels transports més habituals és el "tuc tuc", un vehicle de tres rodes que se situa entre la moto i el cotxe i que pel corresponent a cincuanta cèntims d'euros et porta on calga, amb adrenalina inclosa. També he tingut la sort de pujar a diverses barques per a creuar des de diferents ports el llac Atitlan, sens dubte l'indret més preciós que he trobat aquesta setmana. N'hi ha de públiques i de privades, i en totes elles has de regatejar el preu, cosa que tots els que em coneixeu sabeu que odie profundament, però a tot s'acostuma una. Els primers viatges em situava a la punta per a notar l'aigua pegant fort a la cara i poder gaudir del paisatge, observar els volcans de envolten el llac i les boires que juguen a amagar-se entre els lloms de les muntanyes. A la cinquena ja m'agafava un seient "interior", on una lona de plàstic aconsegueix tapar mitjanament les gotes i es pot disfrutar igualment de l'impressionant paisatge que brinda aquest meravellós país.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Amb el record de l'aigua fresca de la barca i dels acollidors ports del llac torne a tapar-me amb la manta doble. Una respiració llunyana em recorda que no estic sola a l'habitació, però ja ens hem acostumat als silencis còmodes, moltes vegades necessaris. Guatemala viu a un altre ritme, molt més tranquil a pesar de la velocitat en les carreteres, i crec que ràpidament ens estem fent a ell: ho delata la nostra respiració tranquil·la, quasi imperceptible.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Unes fotos d'estos dies pel llac per a que entengueu d'alguna manera el que retenen les meues pupil·les. Bona nti!</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSJPbnrZja6apPTvXO4bU737_d3fDpG-XF1SttF-06No1jXjm7Cw5paOcUy-5ZC3_g7aNzW1Kje5Cn6yNvs6lZmvbjI1X-Zog-hAkb0qDPYgUX4l_noNLa67HvDGoD7Dhk9qmY7zhptmY/s1600/P7100307.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSJPbnrZja6apPTvXO4bU737_d3fDpG-XF1SttF-06No1jXjm7Cw5paOcUy-5ZC3_g7aNzW1Kje5Cn6yNvs6lZmvbjI1X-Zog-hAkb0qDPYgUX4l_noNLa67HvDGoD7Dhk9qmY7zhptmY/s320/P7100307.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiWVrvazZbJVwljuvvF1lkX1QbTheRS6nCYHdcDva5_PTjZjEnrdxTWnmVRr5wnZLQXAc6JduxQmc2lK5ohK6Xhw6ibkmzx_84oEIRHMSFOVSxrU9MO3IJN4b509X-Uytt2tHAlDKjJVk/s1600/P7100308.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiWVrvazZbJVwljuvvF1lkX1QbTheRS6nCYHdcDva5_PTjZjEnrdxTWnmVRr5wnZLQXAc6JduxQmc2lK5ohK6Xhw6ibkmzx_84oEIRHMSFOVSxrU9MO3IJN4b509X-Uytt2tHAlDKjJVk/s320/P7100308.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhH-60EC7WTm3o64zsuDcerQJeFxnmk38lwI7K3qvOd7HlMOwMnHQzNzxsVm52hU7GgXSYojO0jUHTeXiniiWxQO4OYm3WBHtM1NzhLiHDMVPZPgU7mlHjg6eEv62Zxo5BUrSlrAFQw7AY/s1600/P7100331.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="158" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhH-60EC7WTm3o64zsuDcerQJeFxnmk38lwI7K3qvOd7HlMOwMnHQzNzxsVm52hU7GgXSYojO0jUHTeXiniiWxQO4OYm3WBHtM1NzhLiHDMVPZPgU7mlHjg6eEv62Zxo5BUrSlrAFQw7AY/s320/P7100331.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-a04ZH_QfZKl0ns5FM6VXzFpCXlLpmuI5uW1i4m28ohCBrgrL-9-6IawHe2UjaNjOenyt5p5iNoZo3D50dBq2NhGEVXRL5qQSmfnWmUxY_88rN68bHPrjRolAZwMU5vwGviGCD5MZBpU/s1600/P7100334.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-a04ZH_QfZKl0ns5FM6VXzFpCXlLpmuI5uW1i4m28ohCBrgrL-9-6IawHe2UjaNjOenyt5p5iNoZo3D50dBq2NhGEVXRL5qQSmfnWmUxY_88rN68bHPrjRolAZwMU5vwGviGCD5MZBpU/s320/P7100334.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgI4lWCtSo_FxssJGte6f9os2aMYDbV8pg40qYrDIomIoWNZ1UvgOHh0FASRRJoaZLbvAXcCerCjjipqh9Qcaa6I4M_mOECqPzri-1gZt60Z5EpIqorAIzQ8rnVD5U7mZvTHqUcXC2VDY0/s1600/P7100343.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgI4lWCtSo_FxssJGte6f9os2aMYDbV8pg40qYrDIomIoWNZ1UvgOHh0FASRRJoaZLbvAXcCerCjjipqh9Qcaa6I4M_mOECqPzri-1gZt60Z5EpIqorAIzQ8rnVD5U7mZvTHqUcXC2VDY0/s320/P7100343.JPG" width="240" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOyhM9oBbiGNnnh2EAHQHhq03aQwqx0PEOodOLZ9zb62Rn8rXf7laZa3Sis5sYovjz48B4MOZZXxz3ulKdZE5-qwqVEMV-N78-C5U1pNoRgl7kPSGEvu3bw1oV1r0ZZwM1cpP6Ew-U9XA/s1600/P7110355.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="176" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOyhM9oBbiGNnnh2EAHQHhq03aQwqx0PEOodOLZ9zb62Rn8rXf7laZa3Sis5sYovjz48B4MOZZXxz3ulKdZE5-qwqVEMV-N78-C5U1pNoRgl7kPSGEvu3bw1oV1r0ZZwM1cpP6Ew-U9XA/s320/P7110355.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieU74FgrwaE5jJWYb-X8J8g4ruc6i6VHFWLuoZAvrEq-_lUldaA-rj1-sKOxGW9d10uQQYjuzBcK-pUBBCpY3HLDUpc6MKuFwR2fKz0d91XxkI1VOKyoX9f968ZffhAo38WH-LjUPKWP4/s1600/P7110359.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieU74FgrwaE5jJWYb-X8J8g4ruc6i6VHFWLuoZAvrEq-_lUldaA-rj1-sKOxGW9d10uQQYjuzBcK-pUBBCpY3HLDUpc6MKuFwR2fKz0d91XxkI1VOKyoX9f968ZffhAo38WH-LjUPKWP4/s320/P7110359.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYVJKovqjTTsS1xLWhPvM4PQrWtmR92RV25VI1S9V4Por7pYWiAunG8xgyQBO3uxXWmyB0MeCN4A5crlwB1jtdGIeJZ0fFWOMr2suDjDvCnsin41OKH_ayGcoqb4JtZ-hUcKmWHjBn28k/s1600/P7110365.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYVJKovqjTTsS1xLWhPvM4PQrWtmR92RV25VI1S9V4Por7pYWiAunG8xgyQBO3uxXWmyB0MeCN4A5crlwB1jtdGIeJZ0fFWOMr2suDjDvCnsin41OKH_ayGcoqb4JtZ-hUcKmWHjBn28k/s320/P7110365.JPG" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
Laiahttp://www.blogger.com/profile/18130061047829436512noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7390809853555713521.post-91858698053288709122015-07-02T11:16:00.000-07:002015-07-02T11:16:22.297-07:00A la lluna de... Guatemala<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">La lluna està quasi plena. En dos dies lluirà redona a València per acomiadar-nos d'un estiu encara incipient a esta part del món. La mire mentre camine, direcció a l'assaig de la banda, i em venen moltes coses al cap. Mentre recórrec el carrer València em pregunte: com serà la lluna de Guatemala? Es vorà igual que ací? L'astre, que no falla mai a la seua cita diària amb la Terra, ja fa temps que em serveix com a punt de trobada quan estic perduda: la mire i sé que, en qualsevol altre lloc, la persona a qui busque em podrà trobar en el seu reflex. Però ara la lluna no hi serà al mateix temps ací i allà, de manera que el reflex no serà instantani. No obstant, durant la meua nit li contaré tot el que necessite, perquè quan torne a amanèixer per la Mediterrània vos puga bufar tot allò que m'agradaria dir-vos, i tornar-me, unes hores més tard, les vostres respostes. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Pareixia mentira, però en quatre dies agafe un avió que em portarà al país més llunyà que he trepitjat mai: Guatemala. Si sóc sincera, fins fa ben poc no sabia ni situar-la ben bé en el mapa. I ara, poc més d'un any després d'haver obert les portes del món de la cooperació amb el viatge a Egipte, només unes hores -unes quantes, tot s'ha de dir- em separen del gran continent, de les Amèriques, de l'altre costat del món. Per als que aneu curts de geografia com jo fins fa poc, Guatemala està situada al sud de Mèxic, just baix de la península del Yucatán i les platges de Cancún. Però no, no vos equivoqueu, no partisc cap a un complex hoteler ni a platges paradisíaques, sinó que m'acollirà un poble d'interior, Patzún, al Departament de Chimaltenango i a més de 2.200 metres d'altura. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">No en sé massa, del poble, però algunes dades rellevants són que més del 90% de la població és indígena maia i que la llengua majoritària és el kakchiquel, de la família dels quechua, un fet que em provoca una gran curiositat. A prop se situa el llac d'Atitlan, envoltat per tres volcans, alguns dels molts que s'hi poden trobar al país (entre els quals també hi ha el Fuego, en erupció des d'aquesta setmana). L'Atitlan és una de les principals atraccions turístiques de Guatemala, deixant de banda tota l'herència maia situada al nord del país. L'envolten diferents pobles que reben els noms dels dotze apòstols, i pel que m'explica el meu company Pablo, que va arribar allà fa dues setmanes, aquells sí que són pobles paradisíacs. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.planetacurioso.com/wp-content/uploads/2010/03/Lago-Atitlan2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.planetacurioso.com/wp-content/uploads/2010/03/Lago-Atitlan2.jpg" height="239" width="320" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/2/21/Lake_Atitlan_by_Szeke.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="226" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/2/21/Lake_Atitlan_by_Szeke.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Fins que no tinga els dos peus damunt l'avió -quina il·lusió em fa veure un d'eixos avions tan grans!- no em creuré que me'n vaig i no en seré conscient. Tinc un llarg viatge per davant per assimilar-ho i per observar una part de la Terra que desconec absolutament, fent parada a Toronto i Houston abans d'arribar-hi. Per ara, només puc imaginar-me com un punt roig en un mapa mundi que avança d'un lloc a un altre, o veure'm dins l'avió observant-ho tot amb curiositat...tot i que hauré d'assimilar que la major part del viatge només voré aigua!</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">I després de les reflexions, em torna la pregunta al cap...com serà la lluna de Guatemala? Fent una recerca a la xarxa sembla que no és tan diferent de la de València, tan famosa ella, i que vos transportarà, quan li ho demane, els meus maldecaps i les meues il·lusions. També em podeu enviar algun missatge si voleu, l'escoltaré cada nit. </span></div>
<br />
<br />Laiahttp://www.blogger.com/profile/18130061047829436512noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7390809853555713521.post-8040170878570597482015-06-16T03:01:00.000-07:002015-06-16T03:09:01.267-07:00De pas per la impresionant Costa Vicentina de Portugal<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Portugal és un país petit de pobles amb cases petites i poques ciutats majestuoses. En <i>la petitesa </i>i l'aïllament de la porta d'Europa a l'Atlàntic resideix part del seu encant i la seua virginitat. Fa uns anys que em va atrapar, quan per una casualitat vaig decidir fer el meu Erasmus a Lisboa. Les grans decisions, que sempre es prenen amb una cervesa a la mà. La gran Lisboa, imperial, de llum rosada i carrers tortuosos, de costeres inacabables, baldoses amb senefes i, tot i la seua grandesa, de barris molt familiars. </span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Però Portugal, relacionada iconogràficament amb el gall i la tovallola encara no sé bé per què, té moltes cares. Darrerament he conegut una de les més meravelloses: l'Algarve i la Costa Vicentina. L'algarve és la part més meridional, la costa sud de platges boniques i petites illes, tot i que una mica massa explotada turísticament. Sens dubte, la joia de la zona és la costa oest, que s'inicia al Cap de Sant Vicent (una de les quatre puntes de la península) i puja cap al nord. La Costa Vicentina, nom amb què es coneix aquesta zona, és la preferisa pels surfistes. Una zona escarpada i plena de penya-segats amb platges amagades i espectaculars, i el més impresionant: quasi verges. </span><br />
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Esta nit hem dormit a un dels turons que donen a l'Atlàntic, sols, tranquils i veient com el sol s'amagava entre l'aigua salada de l'immens oceà, una imatge a la que no estem acostumats els mediterranis. Mentre observem l'ocàs imaginem com, dins d'unes hores, amaneixerà el sol a les amèriques, continent on hi seré en tan sols uns dies. Tan gran i tan abastable a l'hora, el món, hui en dia...</span><br />
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Ara, asseguts a la platja de Bordeira, les boires no ens deixen disfrutar de l'últim bany en aigües gelades. Els surfistes sortegen les ones amb la taula i el neopre. Cauen gotes, però tant ens fa. Tu em parles mentre escric, sense sabes que jo no t'escoles. Només t'observe mentre tu continues parlant, mirant la mar, amb la bromera reflectida als ulls. Els teus ulls blaus...</span><br />
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Al mapa marquem amb una estrela cada racó preciós, i quasi que no ens caben de tantes que n'hi ha. És difícil d'explicar la impresionant bellesa que naix<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"> de la
combinació de la mar i la muntanya, d'una virginitat impensable a les
nostres costes, de les platges que cada dia creixen i es tornen a fer
petites amb l'ascens i el descens de la marea... Tal vegada unes imatges
ajuden a explicar-ho millor. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><br /></span><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizSuj9WOaobBrzXpsxqdh_8edo9OoOzjKx23Ledanx285U4K_223AQflmOizvDS-Q_kCihsuxefDxEAD99CvyUpjtv73wdPjypNrG_9SIMZlYPriIMfKOwoD86_zIYFgQeaK3HD4gPDDI/s1600/P6100022.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizSuj9WOaobBrzXpsxqdh_8edo9OoOzjKx23Ledanx285U4K_223AQflmOizvDS-Q_kCihsuxefDxEAD99CvyUpjtv73wdPjypNrG_9SIMZlYPriIMfKOwoD86_zIYFgQeaK3HD4gPDDI/s320/P6100022.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Parque Natural da Ria Formosa</td></tr>
</tbody></table>
</span></div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMKXI9WzRULFxZfVD01wRisd_Ucv5VisEI4VLWkLbfllG10LR0VKKHH7Zd0_h2-7vixRKL5GU8JKdHidAtbct-wWaQX7q5TgbtUTzZ-Ui8Oy7WVPosRykB61Lum8EycYKQWbupqmVbxqI/s1600/P6110106.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMKXI9WzRULFxZfVD01wRisd_Ucv5VisEI4VLWkLbfllG10LR0VKKHH7Zd0_h2-7vixRKL5GU8JKdHidAtbct-wWaQX7q5TgbtUTzZ-Ui8Oy7WVPosRykB61Lum8EycYKQWbupqmVbxqI/s320/P6110106.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Praia Olhos de Agua</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFHex6OfuC4eLI9AMhx5ZBhheS_kfrwYtifi5mMJ9GiBbiz5EBSnVt29NFs2r5gBjnmbCpAE8t9fCgG0Vv9F09Ti5QnOWFpdWokp_wNhaeCVHwRHqTLVxbecLJ7lvENVXkh_jPvfI4oTg/s1600/P6120161.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFHex6OfuC4eLI9AMhx5ZBhheS_kfrwYtifi5mMJ9GiBbiz5EBSnVt29NFs2r5gBjnmbCpAE8t9fCgG0Vv9F09Ti5QnOWFpdWokp_wNhaeCVHwRHqTLVxbecLJ7lvENVXkh_jPvfI4oTg/s320/P6120161.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Praia de Marinha</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijFPHmw3ANaSIyDlq8lZA9x-WVC0HyMlO6F9LLdbKSaJhEINuHjWzkaNxjqnzHXmovMUfxDJ84LKW9W7TcVH093eq4rCcZpP_AqpUTppp7WV-Zs_Kiqv7kTvONr113W0JRYIjWuyMwYXc/s1600/P6120215.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijFPHmw3ANaSIyDlq8lZA9x-WVC0HyMlO6F9LLdbKSaJhEINuHjWzkaNxjqnzHXmovMUfxDJ84LKW9W7TcVH093eq4rCcZpP_AqpUTppp7WV-Zs_Kiqv7kTvONr113W0JRYIjWuyMwYXc/s320/P6120215.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Costa de l'Agarve</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_3QHdi6bXPSloFGhKrWnvGb6g-5NA16gnw9bU1iV_66D5yJTimDFK6I-oKouAaEl2paT5EY3b4reejrXIfu75-Sf882vBk4C7502xsQXT-kymHrnyE9MB9g43LTlXhbpIzDEs2R8G684/s1600/CAM01536.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_3QHdi6bXPSloFGhKrWnvGb6g-5NA16gnw9bU1iV_66D5yJTimDFK6I-oKouAaEl2paT5EY3b4reejrXIfu75-Sf882vBk4C7502xsQXT-kymHrnyE9MB9g43LTlXhbpIzDEs2R8G684/s320/CAM01536.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Praia do Amado (Carrapateira)</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLA8yDSiJQWOPs4w80BVxFRLkFDnddn2MZlJQkk4FIM8zjA4-_4hySkOTkLK7xlTTYVRUfAMp3e59pU-_mMWNwZEEmKZCz1z9Oj-SCMWrfaytz4o1A9E59WxjXSqz95mw31Gh8Wz0Kbyk/s1600/CAM01519.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLA8yDSiJQWOPs4w80BVxFRLkFDnddn2MZlJQkk4FIM8zjA4-_4hySkOTkLK7xlTTYVRUfAMp3e59pU-_mMWNwZEEmKZCz1z9Oj-SCMWrfaytz4o1A9E59WxjXSqz95mw31Gh8Wz0Kbyk/s320/CAM01519.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Posta de sol a la Costa Vicentina</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmSmtQXjrsiBcvf6gydwZ0z2MstizIinlB9xkQuTY1PCNawBalAEekkKB69eKSLIOkO1rj-EJ7eg0vYtGJDyo-5TpQpW0wORhiBYpRsIA1kS5AAH74h8UmfbD4FchtJHGpw7i9sgu2YHQ/s1600/CAM01513.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmSmtQXjrsiBcvf6gydwZ0z2MstizIinlB9xkQuTY1PCNawBalAEekkKB69eKSLIOkO1rj-EJ7eg0vYtGJDyo-5TpQpW0wORhiBYpRsIA1kS5AAH74h8UmfbD4FchtJHGpw7i9sgu2YHQ/s320/CAM01513.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Costa Vicentina</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjFrFNlgZPoMhKjf0aMz8Uyfo_LUG2Ih965nV5NmBIfDBRFVtdyApG29ILjzn0miLucWCHV6Rs2Ar-wu5sEoXFMlR4crhAEpPp-C52ZpxWYGkcNaCN_IHp8QgsZZi9Bcn0leHy22Q8amc/s1600/P6120217.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjFrFNlgZPoMhKjf0aMz8Uyfo_LUG2Ih965nV5NmBIfDBRFVtdyApG29ILjzn0miLucWCHV6Rs2Ar-wu5sEoXFMlR4crhAEpPp-C52ZpxWYGkcNaCN_IHp8QgsZZi9Bcn0leHy22Q8amc/s320/P6120217.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Costa de l'Algarve</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0SnBv_jAPV5tvy_kWfkvUywH0AdqtEwpaF8B88TtapjtvkhEy3T8wLnVIRLINJP6dmnel3ET2QpBdLzATtt6GcRCwq9kxRhulbkNHQ-RwBlB6_tadqy1Bjo6cP6aEIXPvGSrHlnl_ArE/s1600/CAM01538.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0SnBv_jAPV5tvy_kWfkvUywH0AdqtEwpaF8B88TtapjtvkhEy3T8wLnVIRLINJP6dmnel3ET2QpBdLzATtt6GcRCwq9kxRhulbkNHQ-RwBlB6_tadqy1Bjo6cP6aEIXPvGSrHlnl_ArE/s320/CAM01538.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Praia do Amado (Carrapateira)</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtOjjwP5J-S7FnPeVJ_URXxr-ivZvOJjhrALzR7zbrkRwWgsj6bI9a3kHWhPkbE8C6JXFG_Eo2otx8mTAasAmI2A9O2Cgv_w0zVFofb3oEDpDGRWGdBTUjBVfJQIdXMks47lEL08Yp6Js/s1600/CAM01550.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtOjjwP5J-S7FnPeVJ_URXxr-ivZvOJjhrALzR7zbrkRwWgsj6bI9a3kHWhPkbE8C6JXFG_Eo2otx8mTAasAmI2A9O2Cgv_w0zVFofb3oEDpDGRWGdBTUjBVfJQIdXMks47lEL08Yp6Js/s320/CAM01550.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Costa Vicentina</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyel00GIVdeMc5NYz0imB2PlR4Rq6ZLS6vzCyGWoosE4aiWIKoqZrsZO-M_oL1phRxOe9siRBQuAPClGZmdhuU1Z6AxKJ4W8t0EzsqIn1cx6voex4FZiIYWczzeg03H_8cn8lHnAI2P60/s1600/CAM01565.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyel00GIVdeMc5NYz0imB2PlR4Rq6ZLS6vzCyGWoosE4aiWIKoqZrsZO-M_oL1phRxOe9siRBQuAPClGZmdhuU1Z6AxKJ4W8t0EzsqIn1cx6voex4FZiIYWczzeg03H_8cn8lHnAI2P60/s320/CAM01565.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Praia d'Odeceixe</td></tr>
</tbody></table>
Laiahttp://www.blogger.com/profile/18130061047829436512noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7390809853555713521.post-49718578778008425622015-03-17T16:42:00.000-07:002015-03-17T16:42:13.723-07:00Microdecisions contra el patriarcat<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://ytimg.googleusercontent.com/vi/L9PJZrRWs6k/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="http://www.youtube.com/embed/L9PJZrRWs6k?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Fos a negre i de fons una veu femenina.<i> "Duerme, mi niña duerme..."</i>. Llàgrimes rodolen galtes avall d'aquells que encara tenen ànima, tal vegada també d'algú que se senta culpable? Em pregunte.<i> "La luna te mira, tu madre te quiere..."</i>. No, segurament no. Encara n'hi ha molts, d'insensibles, en aquesta Espanya podrida. <i>"Duerme, mi niña duerme...". </i>Reviure els moments de la postguerra, ni que siga a través d'una pel·lícula o una novel·la, resulta més dur per a uns que per a uns altres. <i>La Voz Dormida, </i>novel·la de Dulce Chacón portada al cinema sota la direcció de Benito Zambrano n'és un exemple, com també ho és el llibre que m'acompanya les nits ara: <i>Dime quién soy, </i>de Julia Navarro. Me'l van portar els reis a la barraca, i a la dedicatòria de la pàgina un d'ells va escriure: "<i>Una historia valiente, inconformista, aventurera, leal y sincera, como la persona a la que se la regalo". </i>La protagonista del llibre podria confondre's amb la del film de Zambrano, també valenta, inconformista, aventurera, sincera i sobretot lleial fins el mateix moment del seu afusellament. </span></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Els darrers mesos m'estic empapant d'històries amb protagonistes com qualsevol de les dones anònimes que van lluitar durant la Guerra Civil espanyola per la seua llibertat i els seus drets. A classe, portem unes setmanes viatjant pel món, des de l'Àfrica Subsahariana passant per Etiopia, Senegal, els camps de refugiats del Tindouf, Egipte o la castigada Palestina, ja quasi inexistent. Ahir vam aterrar a Llatinoamèrica, sempre de la mà de l'experiència d'estudiosos o de persones autòctones. Per totes aquestes parts del món, o més ben dit al món sencer, on hi governen les injustícies -o on més bé ens controla un sistema capitalista injust per definició- sempre són les dones les més castigades. A tots els llocs on hi ha problemes, la dona els pateix dos vegades: perquè n'hi ha i pel simple fet de ser dona.<br />
<br />
Aquesta vesprada, al curs sobre gènere que estic fent, intentàvem posar sobre la taula els avantatges de ser dona. Penseu-hi un minut. Per què ens costa tant trobar-los? Maleïda desgràcia la de totes d'haver nascut amb dos forats entre les cames. I maleïda desgràcia la d'aquelles que han aprés a conviure amb les desigualtats del nostre dia a dia sense a penes adonar-se'n de la seua existència. I beneïda valentia la de les que a pesar de nàixer dones de classe baixa o fins i tot de nació oprimida, com diria Marçal, han aconseguit que hui moltes puguem gaudir de certs avantatges als quals van privar a les nostres mares o les nostres àvies.<br />
<br />
<i>"El día que yo me muera y ya no pueda acunarte...".</i> Els crèdits finals sempre són moment de reflexió, i entre llàgrimes algunes hui reflexionem. Ara que s'apropen temps electorals, em martiritza pensar que els feixistes que van assassinar tanta gent i van submergir el nostre estat en un forat negre durant quaranta anys tenen encara a dia de hui una elevadíssima representació al parlament on es prenen algunes de les decisions més importants que regeixen el nostre dia a dia. Ara que ens donen la pèssima oportunitat de "dir" el que pensem em tortura imaginar que la lluita de totes eixes dones -i homes- quedarà enterrada en el no-res. Com a mínim jo els faré el meu petit homenatge, perquè mai no hem d'oblidar la nostra història; d'on venim, qui som, qui ens ha parit.<br />
<br />
<i>"Duerme, mi niña duerme...". </i>Mentre acaben els crèdits em ve una altra idea al cap. M'agradaria assentar davant d'aquesta pel·lícula -no els demanaré que lligen cap llibre, seria massa per a elles- a totes les dones feixistes que conec, a aquelles que des del nivell local fins a l'internacional prenen les decisions que encara a dia de hui oprimeixen milions de dones. Però alhora em dic: que <i>acàs</i> s'immutarien? Com que hi ha somnis que mai no podrem complir, em conformaré en homenatjar dia a dia i amb petits gestos les dones valentes, inconformistes, sinceres i lleials -això d'aventureres tant em fa- gràcies a les quals hui jo puc comprendre la dimensió del que significa ser dona. Vos encoratge a posar-vos també les ulleres del gènere, a comprendre fins on arriba la xarxa del patriarcat i com de lligada està al capitalisme, i combatre-la amb les microdecisions del vostre quefer quotidià. <i>"La luna te mira, tu madre te quiere". </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</span>Laiahttp://www.blogger.com/profile/18130061047829436512noreply@blogger.com0