dilluns, 30 de maig del 2011

Agraint

Uns apunts tacats d'oli et recorden que de vegades, tot i la dificultat, hi ha qui intenta entendre't quan no parles. Però comprén que si no parles, en el significat hi pot haver un gran biaix.

diumenge, 29 de maig del 2011

Esperant

De vegades et queda un buit que no pots omplir. Esperes una mirada, un gest, una pregunta que et facen eixir d'eixa espiral que et fa restar callat i observar-ho tot amb els ulls ben oberts, però no arriben. Et pesen les paraules i et costa obrir la boca. Cada mot ix lentament d'entre els llavis, de vegades de manera indesxifrable, delatant una desgana enorme, un desencant. Parles amb la mirada, tot i que no te n'adones. O potser sí que te n'adones i ho fas a propòsit. La ment s'esvaeix de les converses i vola sola, sense trobar el lloc on plantar-se. Va d'un costat a l'altre, i recordes. I t'entra un mal de panxa mentre continues esperant el gest que no arriba. I com que no arriba, t'entestes encara més en fer-lo arribar, però sempre sense paraules.

Hauries d'haver aprés ja que no tots et poden entendre quan parles sense paraules. El llenguatge que hi ha més enllà el comprenen pocs, tal vegada només tu mateix.