dilluns, 30 de gener de 2012

De la memòria dels vells, la dels joves i la històrica

Ara que estic a cals avis aprofite per saber-ne més del passat. Del seu, del meu i del del meu poble. Ells tenen gust de parlar-ne i a mi m'agrada escoltar-los. Ara duem tota la vesprada parlant. Quatre hores entre riures i lamentacions. De alegries, però sobretot de misèries. 

Entre tots els temes que parlem, sempre ix el de la guerra. El d'aquella guerra que es va iniciar l'any que va nàixer l'àvia: la guerra del 36. Una guerra que va acabar amb una república instaurada pel poder popular i que va imposar la por, la pobresa i la desigualtat. Ells van ser dels qui en van patir les conseqüències. Fills de rojos i de pobres, en van passar mil i una. Ara, quan ho conten, es riuen. Em ric jo, que em fa gràcia l'humor que té l'avi per explicar episodis del tot cruents. Però en aquell moment no els feis cap gràcia. Lluitaven per poder menjar cada dia, treballant de sol a sol des de ben menuts, aprenent el que podien en les hores que els quedaven lliures després del treball. "Això sí -diu l'avi- anàvem ben calçats i ben vestits". Però jo ja sé que ho diu amb ironia: si tenien sabates, estaven foradades, i la roba era sempre la mateixa. Van passar fam. Van passar por. Van passar misèria. Recorden com els quatre feixistes que manaven al poble ho controlaven tot i putejaven els més pobres, fins al punt de deixar-los sense menjar i afonar-los tant com podien. 

Després de tot això, se'n fan creus ara de vore que la jovent no en sabem massa de tot allò, que els nets d'aquells que van patir tant no demostren cap interés per conéixer el seu passat i encara menys per lluitar ara pels problemes socials actuals. L'àvia diu que una de les coses que més li dol és que no se'ns expliquen les coses del passat. Potser ella no ho sap, però quan diu això està parlant de la memòria històrica. 


Els joves de hui en dia coneixem la història, sabem que va haver una guerra, i tot això i allò que ens conten a l'escola. Però la gran majoria no en som conscients que això va passar no fa tant, que els nostres avis són hui en dia una conseqüència de tot allò. Ací, al que anomenen Espanya, mai no s'ha deixat clar què va passar ni s'ha condemnat tota aquella misèria. Som l'herència d'aquell franquisme del que em parlen els avis. Vam acceptar un rei triat per un dictador i sí, va haver-hi un procés de transició, però ja ho diu el nom: de Transició, no de Trencament. Els mateixos que havien governat al costat de Franco van seguir prenent les decisions més importants, i encara ara els alaba fins i tot la premsa considerada progressista (només cal veure les notícies de El País sobre la figura de Fraga després de la seua mort). 


A Alemanya, per posar un exemple, tothom té clar com de cabró va ser Hitler. I perdoneu l'expressió, però és que parlant amb la gent major que va patir tot allò, una s'encén de que encara hui en dia hi haja joves que isquen al carrer a cridar ¡Viva Fraco! i a honorar la seua memòria sense que això tinga cap transcendència. I després a Bildu se li exigeix que demane perdó. Però és que no ens n'adonem que a mans d'aquella Espanya nacional-catòlica van morir moltíssimes persones? Que moltes altres van ser reprimides i torturades? Que altres pergueren la seua dignitat i condició humana, quasi morts de fam i de vergonya? Que la pròpia ETA i les seues víctimes són una conseqüència de tot allò?


L'àvia té raó. Son indispensables unes lliçons d'història amb una lectura del passat molt més crítica. Cal recordar a cadascú qui és i d'on ve. Cal donar més importància a la memòria històrica. Tot i això, tinc poques esperances. Mireu Garzón. Mireu Fraga. L'avi només diu que espera que no torne la guerra. Jo pense que alguns haurien de tornar a la guerra per uns instants per ser-ne conscients del que va ser tot allò. 

3 comentaris:

  1. Si Laia,els avis saben molt de tot aixo,humiliacions,fam,miseria i sobretot,por,molta por.Ells sempre s`han encarregat a la seva manera(l`avi entre bromes i la iaia entre plors)de recordarnos qui som i de aon venim.No es deu d'oblidar mai.

    ResponElimina
  2. Si la història tendeix a ser objectiva i la memòria acostuma a ser subjectiva, aleshores caldrà construir la història, o millor dit, la Història (en majúscula), a partir del contrast entre les diferents memòries. I és que si preval un tipus de memòria sobre l’altra, obtindrem com a resultat una Història tendenciosa i interessada en promoure uns valors concrets. D’aquesta manera, no estarem configurant una Història objectiva. Pel que fa a la Guerra Civil, tot aquest raonament es concreta en el fet que per a assolir una visió global dels fets ens cal equilibrar la balança i acarar la memòria dels dos bàndols. Precisament per això, el problema de la memòria històrica encara no està resolt: perquè encara ara hi ha gent a qui no li interessa que la memòria dels republicans forme part de la Història; perquè els vencedors han tingut més de 30 anys per a exaltar i refregar al món sencer el seu genocidi, amb noms de places, carrers, avingudes, estàtues i molta més parafernàlia (i encara ara disposen de marge per a glorificar i divinitzar figures tan encarcarades com la de Fraga); perquè els vençuts, acabada ja la dictadura i en una democràcia que es pressuposa del tot assentada i madura, resten condemnats al record personal i intransferible. En fi, un desequilibri aberrant, propi d’un país de toreros i castanyoles. I una reflexió massa llarga, com sempre.

    ResponElimina
  3. Un desequilibri aberrant però ben assimilat per la majoria de la societat. Sembla que hi ha poca gent que es qüestione quina versió de la Història ens estan ensenyant, quin dels bàndols té via lliure per a honorar als seus antecessors i qui ho té prohibit. Crec que cal un canvi profund en l'educació que ens donen des de menuts. En certs casos, no es pot ser objectiu. Vull dir, davant un dictadura, no es pot parlar d'ella només explicant-la, sinó també conscienciant a la gent que això no pot tornar a passar. I crec que no s'explica la Història en eixa direcció. I calen reflexions llargues, Josep. Gràcies

    ResponElimina