dilluns, 25 de juliol del 2011

Furgant entre els records

De vegades a una li pega per furgar en el passat. Sobretot quan té altres coses que fer. Rellig cartes, revisa els primers missatge enviats a aquella o aquell altre, mira fotos, reescriu entrades del blog. Es trasllada per un breu instant a un altre moment de la vida, potser molt llunyà, potser no tant. Llig i troba missatges entre línies que no havia sabut desxifrar en el seu moment, i se n'adona de com canvien les coses. Perd el temps rient amb paraules que ja no tenen cap sentit, es torna a emocionar amb papers que comencen a fer-se grocs. Furga en les carpetes de l'ordinador i torna a llegir uns poemes que arribaven a deshora, unes cartes carregades de significat, a escoltar una música que la transporta a una ciutat o una altra. 

Al remat, se n'adona que és qui és per tot això, i retrobar-s'hi li fa reflexionar sobre l'evolució de les coses. Es pregunta si quan passe el temps encara revisarà tots els records que té materialitzats, i si els d'ara els mirarà amb enyorança o només amb alegria. Si mira enrere pot configurar les etapes de la seua escassa vida de vint anys, pot dividir-la en estrats. Es planteja quan tornarà a canviar d'etapa, quan acabarà aquesta en què ara hi viu. Què ha de passar per a que decidim que la nostra vida ha canviat? Canviar el moment de la història comporta un canvi gran, un fet significant que, en certa manera, ens haja girat la vida. I poques coses li l'han feta girar a ella brutalment; en canvi, hi veu etapes quan mira enrere. 

De vegades a una li pega per escriure. Des de ja fa molt de temps que mai ho fa amb música, perquè la molesta. Hui, en canvi, ha aconseguit escriure tot això de tirada, mentre escoltava el disc "A Rússia", d'Antònia Font. Aquest grup, present a la seua vida des de no fa tant, li porta records molt diversos i de diferents persones. Cada cançó té el seu propi món. Potser, de manera proporcional temps-records, és el grup que més li n'aporta. 

Està bé que a una que de vegades li pegue per furgar en el passat, de vegades també li pegue per escriure. Així, quan es dispose a furgar-hi, tindrà on fer-ho. 


Camps de Maduixes - Antònia Font. Goear





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada