dissabte, 16 de juliol de 2011

Recorrent La Marina

Moltes vegades, fins que no ens allunyem de les coses que ens han envoltat tota la vida no ens donem compte del valor que tenen. Naixem en un lloc i viatgem arreu del món, i quan ens parem a pensar advertim que potser coneixem Londres, Paris i New York, però no ens hem parat a explorar la nostra pròpia comarca. Doncs bé, no és el meu cas, però potser des que passe més temps fora de Sella que he aprés a estimar més el meu poble, i també la meua comarca. 

La Marina Baixa és una comarca situada al sud del País Valencià, a la costa, i que fita al nord amb la Marina Alta, a l'oest amb el Comtat i l'Alcoià, i al sud amb l'Alacantí. Comarca costerera, com ja s'ha dit, el seu encant resideix en què en pocs quilòmetres (o fins i tot en alguns llocs es pot parlar de metres) passa de la mar a la muntanya. Així, el litoral mariner (també el de la Marina Alta) està conformat per un seguit de penya-segats i caletes que són admirades arreu del món. És per això, i també pel bon clima, que són dues de les comarques que més turistes estrangers reben durant tot l'any -especialment a l'estiu-. Només cal dir que Benidorm forma part d'aquesta comarca. Tot i que a aquesta ciutat es concentra el major nucli urbà (que no el major terreny), la capital tradicional de la Marina Baixa és La Vila Joiosa. 

Serra Gelada. Far de l'Albir
La veritat és que sempre he estat orgullosa de la meua comarca, però és ara, quan la mira des de fora, quan me n'adone com d'adorable és. A més, també me n'adone que encara em queden molts llocs per descobrir d'aquesta zona del país. Sella, el meu poble, està situat als peus de l'Aitana i el Puig Campana, dues de les muntanyes més altes de tot el territori valencià. Sempre acompanyats dels pobles veïns, Orxeta i Relleu -amb els quals, com a bons veïns, mai ens hem entés del tot bé-, els habitants de Sella solen arribar a la mar sempre per La Vila Joiosa, on fins i tot hi estudien la majoria dels seus joves. Però moltes vegades els sellardos no anem més enllà de La Vila, Relleu, Orxeta, Benidorm o Finestrat. Així, donat l'esperit aventurer i curiós de què estic dotada, ja fa temps em vaig plantejar que havia de recórrer aquestes terres amb més profunditat. Ho he fet en aquests darrers anys, passant ja per quasi tots els pobles que conformen la comarca, però em queden molts racons per descobrir. L'estiu n'és una bona època.



Tàrbena
Ahir, amb poca cosa més que una càmera i un llibre, Josep i jo vam decidir anar a dinar a Tàrbena, a Casa Pinet, un bar mític i típic de la comarca l'amo del qual és l'avi del nostre amic Marc. Jo mai no havia estat en Tàrbena, però m'hi havien parlat molt bé. Per a arribar-hi des de Sella cal passar per Finestrat, La Nucia, Polop, Callosa i Bolulla, pobles que, per raons d'amistat o de música, conec més. Després de Bolulla comença una carretera sinuosa que ens porta a un poble no massa diferent del meu situat a la cima d'un barranc. Blanc, petit i allargat, té l'encant dels pobles d'alta muntanya on la gent feia vida als masos fins no fa massa i on la majoria de la població és vella. A més, a Tàrbena, repoblat pels veïns mallorquins, molta gent encara parla amb l'article salat, i això li dóna un punt exòtic. 

Vistes de Serra Gelada des d'Altea
Després d'una bona fartonà a Casa Pinet, on ens empapem de quadres comunistes i nacionalistes, de retalls de periòdics, de vells estris del camp i de premis que pengen per les parets sense deixar ni un espai buit, un bon cafè a la Plaça amb uns amics que arriben de Callosa. I abans de tornar a casa, per què no seguir el trajecte per La Marina? Tornant per La Nucia agafem el camí que, passant per l'Alfàs, ens deixa en Altea, tal vegada el poble amb més encant de la comarca. Aquest sí, un poble totalment blanc de pescadors que, tot i créixer, ha sabut mantenir a la perfecció el seu casc antic, fet de carrers de pedra i amb unes vistes a la mar precioses. Altea, que de vegades ens pot recordar l'illa d'Eivissa pel to bohemi i hippie que té, és una ciutat turística però calmada i neta, visita obligada per a tots els valencians.  


En començar a estar cansats, tot i que el sol encara llueix amb gana, decidim agafar el cotxe i tornar cap a casa. Eixe poble petit que hi ha al peus de l'Aitana del qual tenim la sort de formar-ne part ens espera per a colpir el dia amb una velada musicada per nosaltres mateixos, a l'assaig de la banda. Després de fer-nos una bona orxata, tornem a Sella, i per a fer-ho passem per La Vila Joiosa i Orxeta, per a completar així la volta que havíem iniciat de matí. Durant el trajecte parlem de llocs, i inconscientment fem una llista de tots aquells que ens queden per visitar. L'estiu és llarg, i el petit viatge de hui ens ha deixat un bon sabor de boca. La veritat és que no podem negar que som mediterranis.

Sella

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada