dijous, 12 d’abril de 2012

Per a millorar un país de barraqueta

Els viatges són ideals per a pensar i escriure. Últimament, que una no para amunt i avall, a est i a oest, se'm cou la idea que potser li hauria d'haver posat un altre nom al blog, com ara el senzill “reflexions des de l'autobús”. Però com que els mitjans de transport són cada vegada més diversos i moderns, el títol podria quedar obsolet en res. De fet, ja ho estaria. Així que a pesar que sempre em venen al cap les històries que vull contar quan viatge, que sol ser quan tinc temps i estic sola, deixaré això de la pluja, que mai passarà de moda. Hui, casualment, també plou. No l'olore, la pluja, des de dins d'aquest autobús que fa el trajecte València-Benidorm que ja em sé de memòria. No obstant, mentre anava de la boca de metro fins l'estació d'autobusos m'he banyat un poc. Potser això m'ha despertat l'instint escriptor.

I mentre jo faig el recorregut que tantes vegades he maleït, el món segueix rodant. Els polítics continuen ideant com salvar-nos d'aquesta crisi insalvable i que ja comença a semblar eterna; alguns retallen amb tisores com les del peix que tots tenim a casa, ben grans; altres ho critiquen i ens expliquen com de bé ho farien ells en cas d'estar al poder; però allò cert, al meu parer, és que pocs tenen idea de quina és l'eixida més recomanable a aquest forat negre on ells mateixos ens van encabir fa vora una dècada. Per a solucions de la crisi econòmica, diré de pas, recomane la lectura de Hay alternativas, del mestre Vicenç Navarro. De moment només he tingut el gust de fullejar-lo, però me n'han parlat molt bé. Com bé diu l'economista, potser el problema rau en què intentem eixir del problema basant-nos en ell mateix. Què tal un canvi de sistema?

Però bé, no tots els polítics són iguals. Apartem ja d'una vegada el tòpic aquell de “els polítics només volen guanyar diners”, “els polítics no fan res”, “els polítics no haurien de cobrar”, bla bla bla. És molt fàcil parlar, però si intentàrem posar-nos en el seu lloc ens adonaríem que no és tan fàcil dirigir un poble i encara menys un país. Que sí, que i tant que n'hi ha de lladres i de morruts (no em cal anar més lluny del meu poble, on amb la que està caent l'alcadessa s'acaba de pujar el sou), però no són tots igual. Feu-ne un anàlisi i tingueu en compte que quan hom entra a participar en la política no sempre ho fa per a fer-se d'or, que encara queda gent amb bones intencions, redéu. Em crema veure com n'hi ha molts deixant-se la pell i a la primera de canvi els ataquen com si foren criminals; i, d'altra banda, m'encén saber que altres, polítics o no, es forren a costa de la ciutadania. Anem amb peus de plom, cal analitzar bé totes les situacions, que moltes vegades tenim la rabosa dins del galliner.

Al País Valencià en sabem molt, de lladres i de polítics dolents. Però per sort o per desgràcia sembla que la població no se n'adone. Serà el meninfotisme aquell que ens atribueixen des de fa temps? No m'ho vull creure, però de vegades m'ho plantege. Una zona amb un finançament inferior a la mitja de les autonomies, amb un dels major nombre d'aturats de tot l'estat espanyol i, per a més inri, amb una de les majors taxes d'espanyolisme. Com deien aquells de Nosaltres, exvalencians, de vegades una es planteja fugir al nord, allà a Suècia o Finlàndia. Però com de moment ni l'economia ho permet ni el clima és massa atraient (deixarem que passen els anys i el forat de la capa d'ozó faça el seu paper), m'hauré de quedar ací, a la terreta. I com ja està bé de lamentar-se i amb això no arribarem enlloc, una intentarà aportar el seu granet d'arena per a millorar aquesta terra de corruptes i criminals, de falles i moros i cristians, de sol, platja i muntanya, de barraqueta...en definitiva, a intentar donar una altra imatge d'aquest “Levante feliz”, més que siga per aparcar eixa nomenclatura que tan poc m'agrada.

Per tot això i perquè alguna cosa hauré de fer amb la meua carrera periodística, a partir d'ara formaré part d'un nou projecte que ha nascut hui, FullQuatre. Un nou diari digital que tots teniu a l'abast en un sol click: www.fullquatre.com. Gràcies als companys per comptar amb mi i molta sort a tots en aquesta iniciativa que contribuirà en la mesura que puga a fer d'aquest País Valencià un lloc un poquet més transparent i informat cada dia. 

4 comentaris:

  1. Hola Laia,

    Anit, justetament, em comentava Iris el tema del nou diari digital, m'alegre moltíssim. Enhorabona i molta sort.

    M'afegiré l'adreça del diari en "favoritos" per a tindre'l a l'abast i, vos faré publicitat per la Marina Alta.

    ResponElimina
  2. Enhorabona!
    Ànim que tu pots en tot i més.

    ResponElimina
  3. Gràcies! Amparo, hi ha dos companys de la Marina Alta, de Benissa i Dénia. A més, moltes de les empreses que es publiciten al diari són d'allí!

    ResponElimina