Diumenge

És un diumenge qualsevol a la ciutat de València, i fa molt bon dia. Malgrat la pluja i el vent dels últims dies, hui ha amanegut assolellat i amb una temperatura agradable: de pantalons texans i camiseta de mànega curta.

En realitat no és un diumenge qualsevol, sinó el diumenge d'abans de festes. Tinc certa exitació en el cos de pensar que el ve en quatre dies, i això explica també que este cap de setmana haja sigut de relax: cal cuidar-se la salut i la butxaca. També per això estic a València, sense res que fer, mirant com passa el dia agradable de hui.

Feia temps que no m'alçava un dia sense tindre res que fer, sense cap pla ni cap preocupació. Els dies com hui, als jardins de Vivers són agradables. La gent passeja, els xiquets aprenen a anar en bici, les parelles es fan petons i els avis lligen el periòdic. Molts gossos corren amunt i avall i fins i tot alguna família acudeix a fer-se les fotos de la comunió. Trie un lloc sobre la gespa, entre el sol i l'ombra, i destape el periòdic que acabe de comprar a la gasolinera. Que, per cert, seria negoci segur obrir un quiosc un diumenge de matí a Benimaclet: no hi ha manera de trobar cap lloc obert on comprar la premsa!

Asseguda sobre una gespa creixent i en la qual s'hi amaguen centenars de bitxos, em venen al cap els diumenges de Lisboa. De vegades pujava al jardí de Estrela, també a llegir. La sensació era molt pareguda: molta gent, aigua, gespa, sol i ombra. Allà hi havia una gran basílica que ací no trobe, això sí. I tampoc trobe els cafés ni les torrades que feien als quioscs dels parcs, especialment al de Príncipe Real. Però hi ha altres coses, sempre n'hi ha.

Cansada d'enyorar converses perdudes i profundes, de rumiar sobre tu, sobre mi i sobre tot això i allò, de passar les hores a l'espera d'un veredicte que vull augurar llunyà, he intentat mesurar el valor d'una escena tan típica i mística de diumenge de matí com la de hui. I la conclusió és que no té preu.