La resta de grups parlamentaris

Els primers dies de vacances, aprofitats amb ànsia i de manera bastant solitària donat que una gran majoria encara no en té, ens serveixen per desconnectar de tot i fer la nostra, sense interessar-nos massa pel que passe a la resta del món. Així, gaudir d'un pis a la boca de la Mar Mediterrània pot ser quelcom molt agradable per a aquests primers dies -en passar-ne uns quants més es pot convertir en un fet fastigós-. Desentendre's de tot i passar els matins torrant-se al sol, amb un llibre a les mans i una bona càmera per a fotografiar tots els instants fotogènics que ens passen per davant, a mitjans d'un juny ja calorós en què encara és possible trobar espais amples i sense gent a la sorra. A partir de juliol és angoixant i desagradable, per això cal aprofitar estes últimes setmanes.

I mentre uns gaudeixen de les incipients vacances que duraran fins setembre, altres encara feinegen. A València, per exemple, els polítics acaben d'investir en el seu càrrec. I mentre una rau sobre la sorra tranquil·lament, amb un llibre a les mans, no sap si és millor saber o no saber el que passa a les Corts. Camps i Alarte, com si sobre ells dos caiguera el pes de tots els valencians, es passen la pilota d'un a l'altre i no fan més que retraure's el que han fet, no han fet, no faran o deixaran de fer. I ho fan en un perfecte castellà, tot infectat d'insults que ja estem cansats d'escoltar, uns i altres. Però no se n'adonen que aquest bipartidisme s'ha trencat, i que “la mayoría de los valencianos”, a qui tant apel·la Camps en el seu discurs, ja coneix altres noms més enllà de PP i PSOE. “La resta de grups parlamentaris”, com s'atreveix a etiquetar-los l'informatiu de migdia de Televisión Española, han deixat de ser “la resta”. Ara tenen nom i cognoms, i tot i que queden relegats a la vesprada per a dir el que tenen a dir i que, lamentablement, encara són una petita minoria, la gent ja els coneix. I parlen. I diuen. I fan i desfan. I tot i que tampoc ens delaten res nou, intenten aportar-li un aire un poc més fresc a unes Corts poderosament infestades de corrupció, de mentida, de manipulació i de dreta. O això és el que ens deixen veure que faran, i el que tots esperem d'ells. Compromís i Esquerra Unida tenen un llarg i dur camí per a consolidar-se en aquesta legislatura, que pot ser la definitiva. I PP i PSOE poden conformar ara “la resta dels grups parlamentaris”, ja que no hi ha massa diferència entre el discurs d'un i l'altre, com a mínim a les Corts. 

A la platja, lluny de València, la veritat és que tots tendim a pensar que el que passe a aquelles Corts ens afectarà poc. Encara menys a una platja de l'Alacantí on la majoria dels banyistes són madrilenys, andalusos o bascs. O simplement alacantins. I tot i que és més bonic raure sobre la sorra tranquil·lament, amb un llibre a les mans, sí que ens afecta. Cal dir, però, que ja no sé si és que ens han fet avorrir la política, com molts acostumen a dir, o que la trobem avorrida des d'un principi, i preferim dedicar el nostre temps a altres quefers. Llegir Maria de la Pau Janer és, per a mi, molt més divertit i entretingut. Però no ens queda altre remei, si no volem que aquest país, que semblava inamovible, continue olent a merda, fins i tot en la platja. Perquè no esperarem que vinguen a salvar-lo del centre de l'estat, d'aquell govern la delegada valenciana del qual assegura, també en un perfecte castellà, que han fet molt pels valencians: “como, por ejemplo, traer el AVE”.