Entre llibres I: Passions romanes, Maria de la Pau Janer

L'estiu és el moment en què, amb tot el temps del món, els estudiants ens podem dedicar a llegir llibres tranquil·lament i per plaer, d'aquells que ens omplen i que acumulem als estants durant la resta de l'any. Un estiu sense uns quants llibres no és res per a mi. Llegir a la Font Major, al terrat de casa o al llit abans de dormir es converteixen en escenes quotidianes que espere repetir tota la vida.

Maria de la Pau Janer

Quan vaig tornar de València portava entre mans "Homenatge a Catalunya", de George Orwell, un llibre que parla sobre la Guerra Civil a Barcelona des de la visió del periodista anglés que l'escriu, qui acudeix a participar activament en les milícies anarquistes del POUM. Interessant sobretot per conéixer el context de l'època i acumular una altra visió de la guerra, la veritat és que el llibre em costava bastant de llegir. Un dia, fruit d'oblidar-me aquest en el cotxe de ma mare, vaig agafar-ne un altre que rondava pels estants de sa casa: "Passions romanes", de Maria de la Pau Janer. Ja he llegit altres vegades l'autora i la veritat és que podria dir que és una de les meues preferides. La seua prosa descriptiva em captiva en la lectura, i a més sempre parla de Mallorca, terra a què li tinc gran estima des de la distància. 

Així doncs, vaig mamprendre el llibre, que m'ha tingut capficada un parell de setmanes, però que he devorat amb ànsia. Era la primera vegada que llegia a Janer en castellà, ja que en aquesta llengua estava la versió que hi havia per casa. He trobat a faltar algun mot propi de ses illes, però no per això ha deixat d'agradar-me. "Passions romanes" és un llibre que transcorre entre Palma i Roma, dos ciutats connectades per diversos personatges amb les seues pròpies històries que al final acaben entrellaçant-se; va ser Premi Planeta l'any 2005 El tema principal és, com es pot endevinar pel títol, l'amor. La passió. Però no l'amor agradable, sinó l'amor trencat, l'amor farcit de mort i de desenganys, de viatges per deixar-ho tot. La veritat és que pot semblar una temàtica molt típica, però la redacció de Janer ens fa viure les històries d'una altra manera, tot donant-li sempre molta importància a l'art, als llibres i al coneixement en general: dones que s'enamoren de quadres, homes que roben llibres de la biblioteca... A més, curiosament, molts dels personatges eren periodistes, i això sempre em fa sentir un poc identificada. 

La veritat és que feia un temps que no devorava un llibre amb tanta rapidesa. Darrerament, amb tot això de les noves tecnologies que ens lleven bastant de temps, sembla que hem oblidat allò de seure en un racó per llegir durant hores i hores. La veritat és que m'ha resultat grat tornar a tenir eixa sensació de voler llegir a qualsevol hora i en qualsevol moment. 

Per no perdre el costum, acabe d'encetar "Kafka a la platja", de Haruki Murakami, que em va regalar el meu amic Josep quan vaig fer vint anys. Encara no he llegit res d'aquest autor tan reconegut, ja vorem què tal.