La València d'Estellés

Mai no havia estat en aquell carrer
Carrer de Cabillers, del vers d'Estellés
que sempre havíem confós amb Cavallers,
tan emblemàtic també.

He passejat aquell carrer imaginant Ausiàs March,
colpejant-se el pit foscament, com al vers d'Estellés,
i al costat de vosaltres he descobert una ciutat
amagada i desconeguda encara.

Hem escoltat tots els versos i hem recitat,
a la llum del matí de València hem recitat Estellés,
i l'hem imaginat bevent conyac tot sol a sa casa,
esperant la Isabel, quina estampa.

Hem volgut cantar València d'una manera humil.
I tots i cadascun ens hem sentit els amants d'Estellés,
que en tota la ciutat no n'hi ha com nosaltres,
i que feroçment ens amem del matí a la nit.

I en un de tots els llocs emblemàtics que hem recorregut
hem escoltat d'una altra manera la història d'Estellés,
de la boca d'una altra Isabel, que porta l'herència del poeta,
al rostre i a la sang.