Maria de la Pau Janer va escriure
Orient, Occident. Dues històries d’amor
quan es complien deu anys de la seua estrena com a escriptora. Era l’any 98
quan es publicava aquesta novel·la de l’autora mallorquina que, tot deixant a
banda les nostres divergències ideològiques, sempre m’ha ofrenat bons moments
de lectura, especialment a l’estiu. Perquè les històries de Janer són d’aquelles
que a mi m’agrada etiquetar com estiuenques, sempre amb un peu dins les seues
illes i de fàcil lectura. Agradables, tot i que no sempre amb final feliç. D’eixes
que no et fan pensar excessivament però tampoc t’avorreixen.
Orient, Occident. Dues històries d’amor ha estat l’última tria que
he fet d’aquesta escriptora, que m’ha ocupat bona part de l’estiu pel poc temps
que darrerament li dedique a la lectura. Com bé diu el títol, es tracta de dos
romanços situats l’un a Barcelona i l’altre a Palestina. Dues històries
diferents protagonitzades per personatges diferents, però plagades d’uns
paral·lelismes sorprenents i molt ben treballats. En Carles, un escriptor
mallorquí que viu a Barna i s’enamora de na Lara, l’amor de sa vida. N’Aixa,
una palestina de Jerusalem a qui li canvia la vida en conéixer en Tarik,
activista per la causa palestina que viu a la ciutat veïna de Betlem. No
obstant, el curs de la vida d’aquests quatre personatges es truncarà conforme
avancen les pàgines del llibre, tot portant-nos a un final inesperat en el qual
s’entrecreuen ambdues històries. Si haguera de posar especial èmfasi en alguna
cosa d’aquest llibre, ho faria en com d’aconseguits estan els paral·lelismes
entre les dues històries i també en el final, sens dubte sorprenent, si bé no
massa feliç. Aquesta novel·la té uns aires a la que Janer va escriure uns anys després i amb la qual va guanyar el Premi Planeta 2005, i que a mi em va tindre capficada fa dos estius: Passions Romanes. Es tracta una vegada més de l'amor difícil, truncat i amb olor a mort. Perquè com diu la cançó, "ses coses no són fàcils per ningú". No contaré més per no desvelar la història als lectors d’aquest
blog ni a ma mare, que ha decidit començar a llegir el llibre ara mateix.
Aquest escrit és també un intent
de reprendre les ressenyes que vaig anar escrivint durant molt de temps en els
meus blogs i que havia abandonat des de feia cosa d’un any.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada