divendres, 17 de gener del 2014

Zzzzz

Quan de repent afluixes el braç amb què fins fa res rodejaves la meua cintura i la mà amb què m'apretaves la panxa. Quan ja no em susurres a l'orella. Quan el teu cos comença a patir una mena d'espasmes ràpids, curts i bruscos. Quan sent més damunt de mi el pes del teu cos. Quan la teua respiració es torna més profunda i sorollosa. Quan els teus pensaments volen lluny del llit. Quan em gire i tu no em veus. Quan no ets conscient de la llum que entra a través dels foradets de la persiana. Quan ja no rius sol perquè la teua panxa i la meua xoquen quan respirem, però continues tenint el somriure als llavis. Quan t'és igual el soroll que altres fan de portes enfora. Quan estàs massa temps callat; aleshores, és quan sé que t'has adormit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada