Divendres. Últimament només escric els divendres. Els divendres de vesprada tranquils a Benimaclet, com els trobava a faltar. Divendres de sofà, lectures, comiats i records. De pisos buits i pau i tranquil·litat. De la llum del sol que desapareix rogenca al final de les vies, i les faroles del carrer que s'encenen de nou. Divendres de ressaca, per què no. De silencis llargs. De soledat necessària. Els meus divendres, com ho eren -o ho són- els teus. Divendres sense assaig però amb música de fons. Música tranquil·la, això sí. Un divendres...i un projecte de cinema independent amb un nom molt suggerent: et dec una nit de divendres.
http://www.etdecunanitdedivendres.com/home.html
