Portugal és un país petit de pobles amb cases petites i poques ciutats majestuoses. En la petitesa i l'aïllament de la porta d'Europa a l'Atlàntic resideix part del seu encant i la seua virginitat. Fa uns anys que em va atrapar, quan per una casualitat vaig decidir fer el meu Erasmus a Lisboa. Les grans decisions, que sempre es prenen amb una cervesa a la mà. La gran Lisboa, imperial, de llum rosada i carrers tortuosos, de costeres inacabables, baldoses amb senefes i, tot i la seua grandesa, de barris molt familiars.
Però Portugal, relacionada iconogràficament amb el gall i la tovallola encara no sé bé per què, té moltes cares. Darrerament he conegut una de les més meravelloses: l'Algarve i la Costa Vicentina. L'algarve és la part més meridional, la costa sud de platges boniques i petites illes, tot i que una mica massa explotada turísticament. Sens dubte, la joia de la zona és la costa oest, que s'inicia al Cap de Sant Vicent (una de les quatre puntes de la península) i puja cap al nord. La Costa Vicentina, nom amb què es coneix aquesta zona, és la preferisa pels surfistes. Una zona escarpada i plena de penya-segats amb platges amagades i espectaculars, i el més impresionant: quasi verges.
Esta nit hem dormit a un dels turons que donen a l'Atlàntic, sols, tranquils i veient com el sol s'amagava entre l'aigua salada de l'immens oceà, una imatge a la que no estem acostumats els mediterranis. Mentre observem l'ocàs imaginem com, dins d'unes hores, amaneixerà el sol a les amèriques, continent on hi seré en tan sols uns dies. Tan gran i tan abastable a l'hora, el món, hui en dia...
Ara, asseguts a la platja de Bordeira, les boires no ens deixen disfrutar de l'últim bany en aigües gelades. Els surfistes sortegen les ones amb la taula i el neopre. Cauen gotes, però tant ens fa. Tu em parles mentre escric, sense sabes que jo no t'escoles. Només t'observe mentre tu continues parlant, mirant la mar, amb la bromera reflectida als ulls. Els teus ulls blaus...
Al mapa marquem amb una estrela cada racó preciós, i quasi que no ens caben de tantes que n'hi ha. És difícil d'explicar la impresionant bellesa que naix de la
combinació de la mar i la muntanya, d'una virginitat impensable a les
nostres costes, de les platges que cada dia creixen i es tornen a fer
petites amb l'ascens i el descens de la marea... Tal vegada unes imatges
ajuden a explicar-ho millor.
 |
| Parque Natural da Ria Formosa |
 |
| Praia Olhos de Agua |
 |
| Praia de Marinha |
 |
| Costa de l'Agarve |
 |
| Praia do Amado (Carrapateira) |
 |
| Posta de sol a la Costa Vicentina |
 |
| Costa Vicentina |
 |
| Costa de l'Algarve |
 |
| Praia do Amado (Carrapateira) |
 |
| Costa Vicentina |
 |
| Praia d'Odeceixe |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada