Entre llibres II: Kafka a la platja, Haruki Murakami

Llegir Haruki Murakami m'ha servit, en certa manera, per a redescobrir la lectura. Estem acostumats a una lectura relativament línial i planera, sempre plaentera, que ens porta a un final -no sempre feliç, però final al cap i a la fi-, i amb uns personatges relativament fàcils d'entendre. No sé si en general la narrativa d'Haruki Murakami és tal i com la mostra al llibre que he llegit, Kafka a la platja, però des de la meua limitada experiència amb l'autor tinc la sensació que no és un escriptor qualsevol ni prototípic, de ninguna manera. 

La primera vegada que vaig sentir parlar d'Haruki Murakami va ser a Ràdio 3, al cotxe, amb mon pare, pujant cap a Sella. Anàvem per Orxeta, ho recorde perfectament, i a la ràdio llegien un fragment d'una de les seus novel·les, Al sur de la frontera, al oeste del sol. Em va semblar interessant, i vaig pensar que algun dia el llegiria. Però havien passat cosa de dos anys i no n'havia tornar a saber massa més de l'autor, fins que va arribar a les meues mans Kafka a la platja. Doncs bé, puc dir que aquella primera impressió que el japonés em va causar a través de la ràdio no va ser per a res equivocada: m'ha agradat tant com m'imaginava. O potser més.

Al voltant d'un disc anomenat Kafka a la platja, d'un jove de quinze anys que utilitza el pseudònim de Kafka per a amagar-se de la seua família i de la policia, i que està condemnat a matar son pare i tindre relacions sexuals amb sa mare i sa germana, i d'un vell que parla amb els gats, transcorre una història un tant peculiar i poc convencional, amb una prosa descriptiva que ens explica amb detall allò que a l'autor li interessa. Hi ha dues història, la de l'avi i la del jove, que van alternant-se, un capítol aquesta, un capítol l'altra, i que al final del llibre acaben trobant-se. I dins de cada història, hi ha encara més "subhistòries" que van acumulant-se. Historietes que esperes que es resoldran al final del llibre, però sorprenentment moltes d'elles queden en l'aire. En la redacció de l'autor es nota que és un home cult format no només en la literatura, sinó també en la música i en altres arts i ciències, ja que parla, per exemple, de músics de reconegut prestigi i d'obres que no tothom coneix.

Kafka a la platja no és un llibre expressament explícit, que narre cada història i cada escenari de cap a peus i no deixe lloc a la imaginació.  Ben al contrari, hi ha moltes coses que no s'expliquen i que les has de deduir/imaginar tu, perquè realment, segons la imaginació de cada persona, la història podria ser una o una altra. No és, tampoc, un llibre amb un final tancat i acabat, ni tampoc amb un final que done solució a tots els problemes que s'han plantejat durant les 572 pàgines anteriors. Algunes parts del llibre queden absolutament obertes, i l'essència de la història tampoc no s'acaba d'explicar. És per això que m'ha resultat un tant estrany, però jo ja m'he creat la meua pròpia història. 

Tinc ganes de llegir més llibres de Murakami, sobretot aquell de què en vaig sentir un fragment a Ràdio 3. Vos anime a tots a llegir aquesta història de japonesos que ens transporta des de la mar fins el centre de Tòquio, passant per una gran biblioteca amb un passat interessant.