Euskadi

T'has despertat quan la llum començava a entrar per la finestra; els viatges s'han d'aprofitar des de primera hora del matí. T'has girat lentament a la dreta mentre obries els ulls, i un cos gran descansava al teu costat. Com si t'olorés, ha obert els ulls ell també i t'ha fet un petit somriure guarnit de lleganyes. T'has encaminat al balcó amb la incertesa de l'oratge, que darrerament ha deixat uns dies grisos, i t'has trobat un Bilbao il·luminat del color rogenc que li donaven els primers ratjos de sol que aconsegueixes veure a Euskadi. És bonic, Bilbao. I hui té un color que et recorda a Lisboa. Des de la petita terrassa, darrere del vidre, veus com amaneix. Mentre ho observes, uns braços t'arropen i un cos s'apega a la teua esquena. Bon dia. 

Per la carretera, des de dins del cotxe, observes la verdor d'aquest país tan desconegut per a tu fins ara. El contrast del prat amb els boscos, els cartells en euskera que intentes desxifrar sense cap èxit, les indicacions per arribar a Gernika. Gernika, que amaneix després d'un concert i una nit de festa, que mentre uns es retiren a dormir, altres amaneixen per a preparar Jornades Mundials de la Joventut que omplen places que no fa tant de temps, en ple abril d'una guerra civil, van ser bombardejades i devastades pels mateixos que hui promouen eixes jornades. Contradiccions d'estes terres. Museus que ho expliquen tot, esglésies, la casa de juntes, roures importants...L'aire fresc que ens recorda que al nord, l'estiu és diferent. L'aire fresc que trobarem a faltar en tornar a casa. 

Més carretera, més cotxes...i al final has arribat a un poble que sona a alguna cosa així com "socarraeta" (Sukarrieta), amb una platja fenomenal a la ría. Tranquil·litat, aigua fresca, una petita illa, un entrepa de xoriç i una aigua que cada vegada es menja més l'arena per la pujada de la marea; paper i boli. I mentre escrius, una mà que t'acarona tranquil·lament i suau la cama i uns ulls que es tornen a obrir després de la migdiada. "Ens banyem?"